Un sostre per pagar més de la meitat del sou: l'altra cara de l'estiu i hivern

La campanya d'hivern ha tornat a posar al descobert una ferida oberta en l'economia andorrana. Milers de treballadors temporals, essencials per mantenir viva la indústria turística, es veuen obligats a assumir condicions habitacionals que poden ser considerades precàries.

Un recent estudi realitzat per Andorra Recerca + Innovació (ARI) ha desgranat les xifres dures: el mercat immobiliari penalitza directament aquest col·lectiu. El resultat és una doble vida on els treballadors han de triar entre pagar un preu exorbitant o viure en condicions que posen en risc la seva salut i benestar bàsic.

> "El 27% dels temporers declaren patir problemes directes amb el seu allotjament. Entre les incidències més repetides destaquen la manca d'intimitat i la massificació (35%), però la dada més alarmant afecta el benestar bàsic: un 10% dels enquestats admet no poder mantenir la llar prou calenta a causa del mal aïllament, la humitat o les deficiències en els equipaments."

De 243 euros a més de 500 €: l'abisme econòmic

L'estudi revela una bretxa brutal segons el model d'allotjament triat per treballar i viure.

Per un cost mitjà de 243 euros mensuals, els temporers poden allotjar-se en habitacions gestionades directament pel seu empleador (hotel, hostal o alberg). Si opten per pis compartit proporcionat també per l'empresa, el preu puja lleugerament a uns 292 euros. No obstant això, quan decideixen buscar una plaça al mercat de lloguer privat, la realitat es torna dura: s'enfonsa fins als 530 euros mitjana per habitació.

Aquesta disparitat obliga a una convivència massificada. Les habitacions d'empresa registren una densitat promig de 2,3 persones per dormitori. Això genera friccions constants relacionades amb les normes de convivència i el control sobre l'ús dels espais privats.

Concentració geogràfica i la voluntat de quedar-se

La situació residencial tampoc és homogènia a tota la terra. La meitat del col·lectiu, un 50%, viu concentrat entre les parròquies d'Encamp, Canillo i el nucli del Pas de la Casa. Un altre 23% es troba a la vall del nord (Ordino i la Massana) i un 22% a l'eix central, concretament a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. De mitjana, dediquen uns 30 minuts diaris als desplaçaments.

Malgrat les barreres d'accés al sostre propi i el cost de vida elevat, hi ha una voluntat ferma. Un notable 58% dels enquestats assegura que la seva intenció és intentar quedar-se a viure a Andorra quan acabi la temporada.

Aquesta dada demostra que l'atracció del país es manté ferma, tot i que el mateix estudi de l'ARI emet un avís clar: la falta d'alternatives residencials assequibles amenaça la reproducció del mateix model laboral i redueix dràsticament els beneficis socials i econòmics per al Principat.