L'Escola d'Art de Sant Julià defensa que es neix amb creativitat, però cal practicar-la

Sant Julià de Lòria. Davant del creixent consum de pantalles entre els infants, l'Escola d'Art de Sant Julià ha dedicat la setmana passada a una proposta pedagògica clara: allunyar les mals dels dispositius electrònics i connectar-los amb el contacte directe amb els materials. L'esdeveniment s'emmarcava en un homenatge artístic al mestre Antoni Gaudí, utilitzant la seva obra com a eix vertebrador per treballar tècniques ancestrals.

La direcció de l'entitat ha explicat que el mètode consisteix a presentar la figura del gran arquitecte no només mitjançant imatges, sinó vivint les seves característiques: l'ús de la natura com a inspiració i els detalls constructius. L'objectiu és que al final dels dies, cada alumne es porti una idea global sobre el tipus de treball artesà que desenvolupava Gaudí.

> «Jo penso que amb creativitat es neix, però la perdem amb el temps»

Una setmana d'experiències manuals i tècniques variades

L'agenda ha estat dissenyada meticulosament per adaptar-se a diferents edats. El dilluns, els més petits han treballat l'estampació de fulles, flors i cargols sobre fang, mentre que els grans han buscat formes naturals concretes per crear peces d'argila inspirades en el medi ambient.

El dimarts s'ha centrat en la volumetria. S'han recreat edificis icònics com la Pedrera o la Casa Batlló mitjançant collages i cartrons, buscant que l'alumne entengui els conceptes de pla i volum.

Per al dissabte, s'ha preparat una obra col·lectiva: xemeneies semblants a les del parc Güell. La decoració final simularà el trencadís amb cartolina, tot fomentant la col·laboració entre els participants.

El risc de perdre la paciència i l'experiència real

L'activitat que ha generat més debat és el treball amb trencadís. Mentre que els menuts utilitzen pasta autoendurible pintada, els grans han manipulat rajoles reals. La tècnica implica col·locar les peces sobre fusta i treure-les després d'enganxar-se.

> «Realment ens arriben criatures que no es volen embrutar les mans»

Aquesta diferència de material ha creat un repte psicològic: els infants han hagut de fer servir martells per trencar rajoles sobre una tovallola protectora. L'educador ha destacat que, habitualment ni a l'escola pública ni en centres d'art es permet aquesta pràctica tan directa amb materials perillosos.

La reflexió pedagògica apunta cap al canvi de costums: abans els nens jugaven llargues estones sense direcció externa; ara necessiten més joc dirigit. L'experiència manual serveix per recuperar la paciència, l'habilitat d'estar calms i no córrer contra el temps.

El procés és més important que el resultat final

L'escola ha canviat recentment de model: abans es feien temàtiques diferents cada dia (fang un dia, pintura l'altre), però ara s'opta per centrar-se en una única idea durant tota la setmana. Aquest enfocament permet que els alumnes no s'avorregin i vinculin el plaer amb l'experiència.

La conclusió de les activitats és inequívoca: el procés d'aprenentatge val més que el producte final. Si un infant es cansa ràpidament o s'aburre durant la feina, associarà l'art a una tasca avorrida en lloc de veure-ho com una via professional o lúdica per al futur.

> «És evident que, si t'ho mires de lluny, la creativitat no flueix»