L'alumnat escolar retrocedeix i l'universitari es dispara

Les dades oficials del curs acadèmic 2025-2026 revelen una paradoxa educativa a Andorra: la matricula de les escoles disminueix lleugerament, mentre que els centres universitaris experimenten un creixement espectacular. Segons Estadística, el total d'escolars ha baixat fins als 11.083 alumnes, representant una davallada del 1,6% respecte al curs anterior.

Aquesta contracció no afecta tots els nivells de manera uniforme. El batxillerat lidera l'augment entre les secundàries amb un salt del 3,3%, mentre que la primera ensenyança perd el 4% dels seus estudiants i la segona, el 1,9%. La formació professional també creix lleugerament (+0,6%), com ho fa el maternal.

Un canvi de paradigma en els sistemes educatius

La distribució per sistemes mostra un clar gir cap a l'estranger. El sistema andorrà perd el 4,6% d'alumnes i el francès també retrocedeix un 2%. En canvi, la comunitat educativa espanyola guanya terreny (+2,3%) i el model anglès continua en expansió per sisè any consecutiu, amb un salt del 12,2%, consolidant-se ja com a quarta opció al país.

La mobilitat territorial també presenta contrastos marcats. A la primera ensenyança, la majoria dels nens segueix estudiant prop de casa seva (68,2%), però aquesta tendència s'inverteix completament en el batxillerat: aquí, més del 60% dels estudiants ha d' desplaçar-se a una altra parròquia. Andorra la Vella se converteix en un nucli magnètic per als grans de secundària, concentrant gairebé els dos terços dels moviments interparroquials.

Una universitat que creix més ràpid que l'escola

El sector superior és el gran beneficiari d'aquest curs. La matrícula supera la barrera dels 4.000 estudiants (concretament, 4.093), registrant un increment del 19,9%. Aquesta expansió afecta tant a homes (+24,3%) com a dones (+15,3%), tot i que els primers encara mantenen la majoria.

La demanda es concentra en tres grans àmbits: ciències socials i periodisme (28,3% del total), administració d'empreses i dret (28,2%) i tecnologies de la informació (14,1%). Aquests camps representen gairebé el 70% dels matriculats. La gran majoria, un 93,9%, cursa estudis de màster o grau equivalents; els doctorats i cicles curts sumen només l'1,6% del total.

Finalment, la privatització és una realitat absoluta: el 81,7% dels estudiants universitaris ho fan en institucions privades, mentre que les públiques mantenen un pes minoritari de gairebé el 20%.