L'Estatística confirma un augment en la despesa educativa

El departament d'Estadística ha publicat aquest dimecres les xifres definitives per al curs 2025. La inversió pública directa a l'àmbit educatiu del Principat s'ha situat als 94,7 milions d'euros, registrant un creixement de la meitat de punt respecte a l'exercici anterior.

Aquest increment no és només nominal: suposa passar dels 89,8 milions destinats el 2024. En termes percentuals, es tradueix en una pujada del 5,5%, un fet que manté la despesa educativa al voltant del 2,4% del PIB nacional, igualat amb les dades de l'any passat.

> "La despesa pública educativa representa el 2,4% del PIB i arriba als 1.063 euros per habitant" - Dades publicades pel departament d'Estadística.

Una inversió que inclou ajuts internacionals

És crucial entendre la composició real de l'ingrés global en matèria educativa. Si només es considera el pressupost propi del Principat, arribem als 94,7 milions citats anteriorment. No obstant això, si sumem les aportacions directes d'Espanya i França al sistema educatiu andorrà —que ascendeixen a 35,5 milions— la despesa total conjunta supera els 130 milions.

Aquest import global representa un augment del 4,3% respecte l'any anterior. D'aquests 130,2 milions totals, només el 111,9 milions corresponen a despeses directament atribuïbles als diferents nivells educatius gestionats localment.

Distribució per etapes i tipus de despesa

L'augment no s'ha distribuït uniformement. El batxillerat ha estat el beneficiari principal amb un salt del 7,2%, fins als 10,3 milions d'euros. Segueixen l'ensenyament superior (+5,6%, 7,5 milions) i la maternal (+5,5%, 17,5 milions).

Però qui porta el pes de la factura? La primera ensenyança lidera amb 33,7 milions, seguida de la segona amb 29,6 milions. En quant a l'estructura interna dels pressupostos andorrans, les despeses en personal absorbeixen més del 60% (57,3 milions), mentre que els béns i serveis es mantenen en uns modestos 10,4 milions.

La transferència corrent s'ha situat als 25,6 milions. Aquesta realitat numèrica reflecteix una prioritat clara del Govern: mantenir la qualitat educativa mitjançant un reforç salarial i de recursos humans, encara que això suposi reduir lleugerament el percentatge respecte a la despesa liquidada total (que baixa al 7,5% dels pressupostos públics).

Context geogràfic i institucional

Aquestes dades incideixen directament en l'estructura territorial del país. Tot i que les xifres són globals per a Andorra, el finançament es distribueix entre els diferents municipis i institucions educatives de totes les parròquies. La inversió conjunta amb Espanya i França és vital per sostenir aquesta xarxa educativa sense dependre exclusivament dels recursos interns.

La transparència en la publicació d'aquestes estadístiques permet avaluar l'eficiència de cada administració local en el seu ús dels fons rebuts. És un indicador clau per a les famílies, els docents i els governants que gestionen el futur del país.