Una davallada escolar que afecta especialment als petits

El curs acadèmic 2025-2026 ha tancat amb un balanç negatiu per al sistema educatiu andorrà. Segons les dades oficials de l'Estadística del Govern, el nombre total d'escolars s'ha reduït fins als 11.083, una xifra que representa un descens del 1,6% respecte a la campanya anterior.

Aquesta tendència inversa es produeix després de dos anys consecutius (2022-2024) on les matriculacions van pujar principalment per l'absorció d'alumnes amb tràmits pendents. Ara, el mercat ha corregit i la parròquia veu com es trenca aquesta dinàmica de creixement artificial.

La primera ensenyança és qui més patim

La caiguda no afecta totes les etapes igualment. Mentre que batxillerats (+42 alumnes), FP (+3) i maternal (+9) han mantingut o incrementat la seva matrícula, el cicle inicial ha sofert un cop dur: -166 estudiants (-4%). La segona ensenyança també baixa amb 64 menys.

> "El nombre d'escolars a Andorra torna a disminuir després de dos cursos marcats per un increment de les xifres."

Aquesta inversió és preocupant si tenim en compte que la base del sistema es construeix als primers anys, i ara aquesta fonació s'ha estret.

El model andorrà perd pes proporcionalment

La distribució entre sistemes educatius reflecteix una realitat complexa. La comunitat educativa local veu reduït el seu alumnat amb un 4,6% més (-193 alumnes), deixant només 4.396 escolars en centres andorrans.

El sistema francès també retrocedeix un 2%, mentre que l'espanyol aguanta una pujada del 2,3%. L'anglès segueix la seva trajectòria ascendent per sisè any consecutiu. En total, el model propi concentra gairebé el 40% de tota la comunitat educativa.

Moviment territorial i absència d'alumnes locals

La mobilitat entre parròquies és un altre indicador que preocupa als consellers municipals. A primera ensenyança, més del terç dels nens (31,8%) ja no estudia al seu barri: viuen a Sant Julià o la Massana però van a escola en altres territoris.

En canvi, els grans nuclis urbans com Andorra la Vella concentren gairebé el 70% dels desplaçaments de segona ensenyança. Això genera una pressió logística i social que les institucions han d'avaluar amb urgència.

Nacionalitats: els francesos creixen mentre baixem nosaltres

La composició demogràfica del centre escolar també canvia dràsticament. Els alumnes de nacionalitat andorrana, la majoria absoluta (69,6%), han perdut un 2,6%, fins a arribar als 7.713 estudiants.

Per contra, els francesos salten amb una pujada del 31,1%. Espanyols i portugueses també experimenten canvis significatius que redefineixen el mapa de la diversitat cultural al país.

Tecnologies: menys pantalles i restriccions a l'IA

Mentre es debaten les xifres demogràfiques, s'introdueix un nou rumb tecnològic. El secretari d'Estat d'Educació ha anunciat mesures per limitar el temps de pantalla i restringir l'ús intel·ligent artificial a les aules.

Aquesta decisió busca protegir la infància en una època on la digitalització avança més ràpid que la regulació. És un pas encara experimental que caldrà monitoritzar si millora o empitjora el rendiment acadèmic davant aquesta nova realitat.

En resum, Andorra es troba davant d'un repte doble: com mantenir una escola pública viable amb menys alumnes propis i més estrangers, mentre s'adapta a un nou model tecnològic que limita les pantalles. La resposta de les institucions serà determinant per evitar l'espiral de buidat dels centres locals.