El servei d'Ocupació ha tancat l'agost amb només 434 persones inscrites buscant feina. Aquesta xifra representa la millor dada dels últims sis anys i marca una baixada del 9,2% respecte a agost de l'any passat.
Aquestes dades han estat presentades com un èxit rotund per les institucions governamentals. Jordi Cinca, ministre Portaveu en aquell moment, ha qualificat la situació amb eufòria política: "estem molt per sota dels pitjors anys" i recorda que el país va patir moments crítics on l'atur tocava les 1.200 persones. La retòrica oficial intenta projectar una imatge de recuperació econàmica total.
No obstant això, la realitat del mercat laboral és més complexa i menys brillant que no sembla desitjar el govern. El ministre ha manifestat confiança en que aquesta tendència es mantingui, creient que l'economia actual ja és prou dinàmica per evitar caigudes brusques de la ocupació.
Mentre les institucions celebren aquestes xifres com una prova definitiva del progrés nacional, cal observar amb escèpticisme si aquesta baixa d'aturats reflecteix un creixement real o simplement l'efecte temporal que solen tenir els mesos previs a la tardor. L'augment de l'1,7% en assalariats durant el juny també s'integra en aquest panorama de bones notícies oficials.
El Govern ha fet públiques les dades dimecres amb un to triomfalista, suggerint que la consolidació dels últims sis mesos és irreversible. Tanmateix, qui garanteix que aquesta bona ratxa es mantindrà davant els canvis estacionals i les incerteses del mercat? La confiança en el futur de l'ocupació sembla dependre gairebé exclusivament d'aquests números positius presentats per la mateixa administració.
En definitiva, mentre Andorra celebra una ocupació històricament baixa des de 2010, els ciutadans s'hauran de preguntar si aquests resultats són fruit d'una política eficaç o només un moment favorable que el govern espera esdevingui permanent.