Vint anys reclamant veu pròpia

Fa exactament dues dècades, en un moment on la professió comptable patia una manca de marc legal a Andorra com al conjunt d'Espanya, uns professionals van decidir actuar. La història no és només sobre números; és sobre l'esforç col·lectiu per transformar una activitat sense reglamentació oficial en un sector amb veu pròpia.

> "Comptables sempre n'hi ha hagut, però necessitàvem un punt de referència", afirma Joan Martí, president actual i figura central d'aquesta trajectòria. Segons ell, la decisió va néixer del convenciment que associar-se era l'única via per demanar reivindicacions amb pes.

Els inicis: una conversa que esdevé realitat

Tot començava el novembre de 2005. En un entorn laboral, Joan Martí va proposar a Pere Pubill i Joan Besolí unir esforços. La voluntat era clara: crear una estructura pròpia davant la complexitat creixent del sector.

L'acta es signà oficialment el 17 de novembre d'aquell any. Poc més tard, al febrer del 2006, arribava la resolució que confirmava l'inscripció en el registre d'associacions. A la primera junta s'uniren quatre professionals més: Miquel Calsina, Gerard Casellas, Antoni Clascà i Maribel Bueno.

> "La nostra professió no està reglada ni aquí, ni a Espanya, ni enlloc", detalla Martí per explicar el context que va impulsar la iniciativa. Aquesta falta de normes de joc és precisament allò que continua motivant l'associació avui dia.

Formació i xarxes internacionals com eixos principals

L'entitat no es limità a reunir gent; volia educar-la. La formació es convertí en una activitat central, coordinant cursos amb la Cambra de Comerç i organitzant conferències destacades.

La primera gran acció formativa tingué lloc el març del 2008, dedicada al nou pla general de comptabilitat espanyol. Hi participà Joaquim Rabaseda, professor de Ciències Econòmiques. El 2010 s'hi afegí la conferència amb el doctor Fernando Campa, vinculat a la Universitat Rovira i Virgili.

Martì destaca també ponents com el director financer del grup Agbar o l'encarregat de PortAventura. A banda d'això, es forjaren vincles forts amb organitzacions professionals de Catalunya (ACCI, APttCB), Espanya (AECE) i Portugal (Apotec). Aquests convenis permetien compartir coneixements i facilitar contactes als associats que necessitaven assessorament fora del Principat.

Un futur incert malgrat l'èxit consolidació

Avui, l'associació compta amb uns 40 socis actius. Malgrat el creixement, els reptes persisteixen: la traducció al català de les normes internacionals de comptabilitat i un comparatiu entre Andorra, Catalunya i la Catalunya francesa.

> "Si no hi ha normes de joc, qualsevol hi pot entrar", lamenta Martí. Aquesta frase resumeix el seu més gran temor: l'intrusisme professional que s'alimenta justament de la falta de regulació oficial.

A aquesta preocupació s'hi afegeixen problemes econòmics concrets com l'increment dels preus del lloguer comercial i les càrregues administratives cada vegada més pesades per als despatxos, sovint formats només per una o dues persones. No obstant això, l'objectiu fundacional roman intacte: oferir suport als professionals i aconseguir el reconeixement que fa anys reclamaven.

L'Associació de Comptables d'Andorra continua viva, demostrant que la unitat professional pot ser una eina poderosa per a qui treballa en un sector sense estatut legal propi.