L'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries tancarà el debat sobre la transparència amb Banca Privada d'Andorra

L'AREB ha tornat a rebutjar facilitar els balanços i comptes de resultats de Banca Privada d'Andorra (BPA) corresponents al període 2014-2025. La decisió, presa per l'organisme que presideix Sílvia Cunill, obre un nou front institucional en el país i posa en qüestió la efectivitat dels mecanismes de control parlamentari.

Malgrat les pressions del grup socialdemòcrata al Consell General, liderat pel conseller general Pere Baró i amb l'empara directe del síndic intervingent Carles Ensenyat, l'agència manté la negativa. Segons el text de l'AREB: > "La legislació no li permet lliurar els documents".

La intervenció del síndic queda en un mur legal

El cas va arribar a la Sindicatura després que Pere Baró reclamés empara davant les reiterades negatives. Carles Ensenyat va traslladar la petició al Govern i va recordar el nou article 5 del Reglament del Consell General, que reforça el caràcter preferent del dret dels parlamentaris a accedir a la informació necessària.

Tanmateix, l'AREB sosté que no està legalment habilitada per lliurar la documentació. L'agència ha aportat tres informes jurídics elaborats per experts com Francesc Badia, Esteve Vidal (del despatx Nodus) i la firma J&A Garrigues. Aquests dictàmens conclouen que no hi ha cobertura legal per facilitar els comptes en els termes sol·licitats, basant-se en el dret andorrà, la regulació de resolució bancària i la normativa europea.

> "La coincidència de criteris serveix a l'AREB per reforçar la seva negativa", s'esmenta al text original sobre com aquesta unanimitat jurídica no resoldre el debat de fons: si existeixen fórmules per examinar la documentació amb condicions estrictes.

La fallida com a nova barrera informativa

L'AREB incorpora un altre argument clau: la situació concursal de BPA. Després que l'any 2023 s'instés la fallida i la liquidació, l'agència va ser designada administradora judicial del procediment.

Ara sosté que no actua com una administració pública gestiona un expedient propi, sinó com un òrgan integrat en un procés concursal sota supervisió judicial. Per això, defensa qualsevol accés als documents hauria de tramitar-se a través de la Batllia. L'organisme també descarta facilitar balanços anonimitzats o una selecció parcial de les dades.

> "Els comptes poden contenir informació sensible sobre provisions, valoracions, contingències, tercers i estratègies de recuperació d'actius", argumenta l'agència per justificar el bloqueig total.

Una dècada amb preguntes sense resposta

BPA va ser intervinguda el 2015 durant el Govern de Toni Martí. Des d'aleshores, la informació sobre la seva situació econòmica ha estat objecte de controvèrsia. El PS vol conèixer detalladament l'evolució financera per examinar l'actuació de l'AREB, que controla el 100% de les accions del banc.

La Tribunal de Comptes també ha reclamat informació relacionada amb BPA i ha insistit en les dificultats per fiscalitzar determinats aspectes. Aquest precedent reforça el debat sobre els límits que la interpretació de la confidencialitat imposa al control institucional.

El Govern, entre la responsabilitat política i el bloqueig

El Govern de Xavier Espot ha quedat al mig del conflicte després que el síndic li traslladés la reclamació. L'executiu ha defensat que la informació és en mans de l'AREB i ha remès la qüestió a l'organisme responsable, una resposta que no ha servit per satisfer la demanda parlamentària.

Aquest intercanvi de responsabilitats alimenta les crítiques de l'oposició. L'AREB assegura estar disposada a col·laborar facilitant informació pública o agregada, però aquesta oferta queda lluny de la petició concreta: els balanços detallats dels exercicis entre 2014 i el 2025.

El resultat és un bloqueig que deixa sense resposta una pregunta fonamental per a l'opinió pública: com s'ha gestionat BPA durant aquesta dècada i per què els representants electes no poden examinar-ne els comptes? Quan ni la intervenció del síndic general permet accedir a una documentació reclamada, la transparència es converteix en una prova decisiva pel funcionament dels mecanismes de control democràtic.