L'Agència de Resolució d'Entitats Bancàries bloqueja l'accés a informació clau

Sota la presidència de Sílvia Cunill, l'AREB s'ha negat en rodó a facilitar els comptes de gestió sobre la Banca Privada d'Andorra (BPA) al Consell General. Aquesta decisió ha generat una tensió institucional significativa després que el síndic general, Carles Ensenyat, demanés explicacions directament al Govern.

Un organisme públic sense transparència

L'AREB és un organisme públic creat l'any 2015, propietat del 100% per aquesta entitat després de la intervenció nord-americana. No obstant això, sota el lideratge de Sílvia Cunill (exdirectora de màrqueting de Crèdit Andorrà), l'entitat ha rebutjat reiteradament les sol·licituds d'informació sobre els 1.000 milions d'euros que es calcula té sota custòdia, procedents dantics clients considerats sospitosos però sense sentència condemnatòria.

> "Les dades de BPA són 'confidencials' i estan subjectes a un procediment de fallida", va afirmar la presidenta en una carta al ministre de Finances, Ramon Lladós.

La xarxa jurídica que justifica l'hermetisme

Per donar legitimitat legal a aquesta negativa, Sílvia Cunill ha presentat tres dictàmens jurídics elaborats per Badia Advocats, Nodus Advocats i J&A Garrigues SLP. Aquests despatxos no són entitats aleatòries: mantenen relacions contractuals estretes amb el Govern de DA (Democràcia i Constitució) i l'AREB.

- J&A Garrigues SLP: Va contractar-se inicialment per definir la reestructuració legal del banc, cobrant 452.142 euros només en aquell moment, amb continuïtat de facturació posterior.

- Badia Advocats: Dirigida per Francesc Badia, ha rebut honoraris superiors a 4 milions d'euros entre 2015 i 2019. Una persona clau és Esteve Vidal, exsecretari general del partit governista DA, que va crear Nodus Advocats l'any passat.

- Nodus Advocats: Va ser contractat recentment per redactar els dictàmens que justifiquen la negativa a donar compte de gestió.

Un atac frontal al control parlamentari

Aquesta actuació s'emmarca en un context on les institucions democràtiques pareixen sotmeses a una planificació interna. L'ús d'avocats amb vincles polítics per bloquejar el dret de supervisió del Consell General constitueix, segons crítics, una vulneració dels principis de transparència i rendició de comptes que regeixen en l'administració andorrana.

La sobirania democràtica es veu afectada quan organismes públics operen sense supervisió efectiva, permetent que decisions clau prenguin fora del control parlamentari. Aquesta situació planteja qüestions fonamentals sobre la independència de l'AREB i el paper dels despatxos jurídics en processos sensibles com la gestió d'un banc fallit.