Elna divideix la població entre una commemoració oficial del passat colonial francès i les reivindicacions identitàries catalanes

L'ajuntament d'Elna, al Rosselló (França), ha organitzat aquest dissabte, dia 7 de novembre, actes en memòria del Tractat dels Pirineus. Aquest acord històric, signat el 1659, va suposar la incorporació formal del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya a França.

La iniciativa ha estat impulsada per Steve Fortel, nou alcalde d'extrema dreta. La programació inclou una conferència amb l'historiador Henri Jonca sobre les conseqüències del tractat, així com un aperitiu republicà i la plantació simbòlica d'una olivera de la pau.

> «Som catalans, però també som francesos. Una cosa no va en contra de l'altra», ha declarat Fortel per justificar el seu posicionament dual.

Aquesta decisió contrasta frontalment amb els actes que s'han desenvolupat simultàniament a Perpinyà i altres punts del nord dels Pirineus, on es recorden la llengua, la cultura i la identitat catalanes en motiu de la Diada.

Denuncies d'aïllament i pèrdua d'identitat

La reacció ha estat contundent per part de l'anterior alcalde, Nicolas Garcia, del partit comunista. En un comunicat oficial, Garcia qualifica la celebració com una «provocació inútil i greu» que busca esborrar conscientment la identitat catalana d'Elna.

> «A Elna es descatalanitza», ha denunciat l'exbatlle en criticar les mesures adoptades pel nou consistori, incloent-hi la desaparició de serveis culturals com el servei de catalanitat i la Setmana Catalana.

Garcia adverteix que aquesta orientació política pot tenir repercussions econòmiques greus. Segons l'exalcalde, si Elna continua esllavissant-se dels vincles amb la Catalunya del Sud, podria patir un descens en el nombre de visitants turístics i afectar directament l'activitat comercial local.

Un cas inèdit als Pirineus Orientals

La situació a Elna és única. Segons Garcia, cap altre municipi dels Pirineus Orientals ha organitzat una commemoració oficial de la pèrdua del Rosselló per part d'Espanya i Catalunya.

El context històric de la ciutat fa que aquest canvi sigui particularment dolorós. Elna és recordada com un lloc màrtir: el 1285, les tropes franceses van massacrar els habitants del poble mentre es refugiaven a la catedral durant una croada contra la Corona d'Aragó.

Més recentment, entre 1936 i 1944, Elna va acollir dones embarassades en fugida del franquisme gràcies a la Maternitat Suïssa, fins que els nazis van clausurar l'entitat. Aquest llegat de solidaritat republicana sembla estar sota amenaça segons les crítiques actuals.

Fortel defensa, no obstant això, recuperar totes les etapes de la història sense exclusions i afirma que «no hi ha cap vergonya a ser francès», tot i que els seus oponents consideren aquesta postura una renúncia al passat compartit.