La revolució de l'"air fryer": pràctica, però no màgica

La fregidora d'aire ha entrat fermament en les llars andorranes com un dels electrodomèstics més populars. Ràpida i senzilla, s'ha convertit en una solució per a molta gent que busca simplificar la cuina diària.

> "És un aparell pràctic per a molta gent", explica Alice Denoyers, nutricionista experta en l'ús dels nous hàbits culinaris. La professional reconeix el valor de facilitar la preparació d'àpats al domicili, però adverteix amb claredat que la comoditat no és sinònim d'alimentació correcta.

> "Que guai que tinc una air fryer, però hi poso aliments ultraprocessats",assenyala Denoyers. La veritat rau en què l'aparell funciona com un forn tradicional: cou els ingredients mitjançant aire molt calent a temperatures elevades de 180, 200 o fins i tot 220 graus.

Aquestes condicions tèrmiques poden afectar negativament als nutrients sensibles al calor si no es té cura. Per això, la recomanació és moderar les temperatures i alternar diferents tècniques de cocció per garantir una dieta equilibrada.

El factor pràctic que mou els consumidors

Entre l'oferta actual a Andorra, els preus oscil·len entre 40 i 200 euros. Hi ha models variats: des de les habituals cistelles fins a versions amb pales remouidores, safates múltiples o grilles específiques per carn i peix.

Una usuària de 57 anys va comprar el seu model fa sis mesos seguint recomanacions d'amics. Ara l'utilitza gairebé cada dia:

> "És una manera de cuinar molt fàcil, sana i neta."

La Vanessa, de 35 anys, destaca especialment la comoditat del dispositiu: permet preparar menys plats amb greix i embrutar menys estris. Aquesta opinió és compartida per dues dones setzenenares que l'han adquirit fa poc més d'un any; una s'utilitza intensament mentre l'altra el considera un "miniforn" exclusiu.

Tanmateix, la popularitat no ha suposat que tothom abandoni les tècniques tradicionals. Molts continuen preferint paella, olla o forn convencional sense necessitat de nous elements tecnològics.

Equilibri entre rapidesa i hàbits saludables

La qüestió fonamental no és l'electrodomèstic en si, sinó què hi posem dins. Alice Denoyers insisteix que el problema resideix en l'ús que se'n fa:

> "Si posem els aliments a l'air fryer a baixa temperatura, hi dedicarem més temps i això és precisament el que la gent no vol."

Per menjar bé, cal prioritzar ingredients com pollastre fresc, peix, ous i verdures, incorporant hidrats de carboni complexos i oli d'oliva. Una aposta segura per a les llars andorranes és el "batch cooking": cuinar grans quantitats en una sola sessió per repartir-les posteriorment durant diversos dies.

Les patates fregides, aletes de pollastre o nuggets segueixen sent els plats més demandats, però la versatilitat permet també preparar aliments frescos i fins i tot postres. La conclusió és clara: l'air fryer pot tenir un lloc a la cuina sempre que s'entengui com una eina auxiliar i no com una garantia de salut.

> "Al final, allò més bàsic és el que funciona de veritat per menjar bé", conclou Denoyers. L'ús d'aquest aparell no substitueix els bons hàbits alimentaris ni justifica la ingesta massiva d'aliments processats.