El govern d'Andorra prepara una revolució en el control del cens caní: des de la tardor, les proves genètiques es convertiran en un requisit legal. L'objectiu és doble: localitzar propietaris que no recullen els excrements dels seus animals i endreçar un registre on moltes baixes no s'han comunicat.

La mesura entrarà en vigor l'any vinent, segons ha confirmat Landry Riba, director d'Agricultura. L'executiu treballa actualment en tres fronts per fer-hi realitat: redactar el plec de bases per contractar un laboratori extern, modificar el reglament vigent que només exigeix avui dia el microxip i revisar els convenis amb els col·legis veterinaris.

Riba ha explicat que la fase inicial consisteix a obtenir la informació genètica del cens caní nacional. En paral·lel, s'actualitzarà la normativa per incloure la caracterització ADN com a obligatori i es modificaran les clàusules dels convenis amb els professionals de la salut animal perquè puguin realitzar l'extracció de sang necessària.

Perquè el sistema funcioni des del primer moment, cal assolir un percentatge d'altes genètiques per damunt del 70% del cens total. Fins que no s'arribi a aquesta xifra crítica, les corporacions locals podran iniciar els controls de higiene i encarregar-se de la comparació amb les mostres recollides sense confusió.

La ministra Sílvia Calvó ha defensat el projecte com una iniciativa pionera. "Crec que si ho fem serem dels únics països que l'hem implementat", ha afirmat, destacant que els set comuns estan d'accord per impulsar-lo a nivell estatal. A més de la fiscalització incívica, Riba i Calvó han enumerat altres beneficis: el propietari obté eines per controlar patologies del seu animal, es dinamitza el sector dels criadors de races i l'administració disposa d'un paràmetre vital en cas d'emergències sanitàries.

Trini Marín, cònsol major d'Escaldes-Engordany, ha valorat la proposta com "molt positiva" després que sorgís de les instàncies locals. Ara espera l'aprovació del nou reglament i la convocatòria del concurs públic per seleccionar el proveïdor.

Pel que fa al cost econòmic, els preus finals es tancaran amb l'anomenada empresa adjudicatària. No obstant això, les administracions veïnes indiquen un mínim de 15 a 20 euros només pel laboratori. A Andorra cal sumar-hi la taxa d'extracció i custòdia de mostres al veterinari (entre 5 i 15 segons el col·legi), arribant totalment als uns 20 o més per mascota.

Encara no s'haurà decidit qui pagarà aquesta despesa única. Mentre que algunes administracions ho suporten amb diners públics, altres la fan sufragar pel propietari. Riba ha advertit que, donat el volum d'animals a Andorra i les grans parròquies afectades per problemes de neteja, una inversió pública massiva sembla inevitable si es vol garantir l'eficàcia del control.