Vista final al procés judicial contra el metge de la residència Salita

El Tribunal de Corts ha celebrat ahir, dimecres 14 d'octubre del 2026, la vista final en un delicte d'imprudència professional greu imputat a un facultatiu que treballava a la residència privada Salita. La causa neix dels fets ocorreguts durant l'estada de una pacient ingressada mitjançant el programa respiratori.

Durant aquells mesos, la dona va patir tres caigudes diferents amb conseqüències greus: un total de sis fractures costals amb desplaçament. Aquestes lesions es van produïr mentre rebia tractament en l'entitat privada del país.

Les demandes de l'acusació i la família afectada

La Fiscalia ha presentat una acusació detallada que inclou vint mesos d'inhabilitació professional per a l'imputat, més quatre mesos d'arrest nocturn domiciliari. Pel costat civil, es demana una indemnització de 25.000 euros directament a la víctima.

Així mateix, els acusadors reclamen compensacions econòmiques addicionals: 20.000 euros per cada fill i 22.000 euros al marit de la pacient. La família sospita que una sobremedicació amb analgèsics podria haver estat el detonant principal d'aquelles caigudes, tot i que aquesta hipòtesi encara es debat en l'audiència.

> "A Andorra un metge cobra 5.000 € i a Suïssa, Irlanda o França més del doble"

Crítiques al protocol mèdic i la defensa de l'imputat

Els acusadors han denunciat greus falles en el seguiment assistencial: no es va derivar la pacient per fer-se radiografies immediates després dels incidents, i la primera avaluació del metge va trigar vuit dies. Segons ells, això contradiu el protocol mèdic que estableix un temps màxim d'atenció de 24 hores.

Per contra, l'advocat de defensa nega completament els fets i sol·licita la lliure absolució del seu client. Sosté que el metge va atendre correctament a la pacient des dels inicis de la seva estada i que el tractament pautat amb repòs era adequat.

L'advocat alerta també sobre les conseqüències d'aquest judici: una condemna podria criminalitzar tota la medicina privada, provocant un col·lapse hospitalari si els metges de residència decidien deixar de treballar per por a processos similars. La discussió reflecteix tensions entre la necessitat de cobrir les poblacions amb professionals qualificats i el risc d'una responsabilitat penal excessiva que podria desincentivar l'exercici professional.