El judici que es celebra al Tribunal de Corts durant tres dies ha posat a la llum les grans deficiències del centre sociosanitari Salita. L'acusació versa contra qui era el responsable mèdic, imputat per un delicte menor de lesions per imprudència professional greu derivades d'un cas de sobremedicació que va causar caigudes greus i un deteriorament irreversible en una resident.

Durant els debats, s'ha confirmat que la inhabilitació penal plantejada pel jutjat és de quatre anys. Tot i això, com el metge ja està jubilat, aquesta pena no li afectaria personalment. No obstant això, si fos condemnat, el centre haurà d'afrontar una responsabilitat civil amb quantitats que encara estan per determinar, la qual cosa podria modificar les pretensions inicials de la família querellant.

Els tres fills de la dona afectada han impulsat l'acció legal després dels fets. Els descendents van declarar davant el tribunal que necessitaven promoure la incapacitat judicial de la seva mare per poder defensar bé la causa, ja que ella no tenia els cabals ni les forces per afrontar un procés tan llarg i complex, més de vuit anys després dels fets originals.

Les magistrades han demanat a totes les parts se cenyir al comportament del metge acusat. Tanmateix, el judici ha deixat clar que mancances estructurals eren greus. L'exdirector del centre, Ernest Sáiz, i diverses infermeres testimonis van negar la versió de l'acusació sobre una família 'conflictiva', defensant-se ells mateixos amb contradiccions.

El propi exdirector ha reconegut públicament que el centre va ser doblement multat per Salut després d'una inspecció. Aquesta revisió es va activar quan la família de la resident, ingressada només quinze dies al centre, va exposar directament a Govern les situacions viscuta.

Les infermeres que han declarat com a testimonis mostren un nivell de record tan baix que algunes ni reconeixien la pacient en qüestió i d'altres no recordaven els protocols vigents. Una d'aquestes professionals va explicar haver hagut de treballar sola durant les nits amb uns 80 interns, una situació que ella mateixa qualificava com a 'inviable'. Malgrat això, l'exdirector sostenia la presència del personal necessari.

Per als familiars i per al jutjat, la realitat és diferent. Els fills han descrit un entorn de descoordinació total on els residents podien quedar sols en les seves habitacions amb conseqüències greus. Una filla va resumir l'atenció rebuda a la seva mare com una 'situació d'un follón de Dios'.

Un punt clau del procés ha estat clarificar qui va decidir no derivar la pacient a Urgències immediatament després de les caigudes i el malestar intercostal. La família afirma que van confiar en el metge per prendre aquesta decisió, mentre que cap documentació oficial indica un rebutjat explícit de la derivació ni s'ha pogut aclarir amb els testimonis infermers.

La residència Salita va haver d'afrontar tota una remodelació de l'infermeria arran dels fets. La situació ha servit per evidenciar que no es van cuidar les persones, sinó que en molts casos ningú ho era.