L'augment demogràfic amenaça la cohesió lingüística?
El director de Política Lingüística, Joan Sans, ha defensat en una intervenció recent que el declivi del català com a llengua d'ús habitual no respon a un canvi d'actituds ciutadanes, sinó directament al creixement demogràfic sense precedents de l'estat. Segons Sans, la situació és una conseqüència lògica i directa d'aquesta onada migratòria que ha arribat en un període molt curt.
> «El que estem veient és la conseqüència directe i lògica d'un creixement demogràfic sense precedents a casa nostra. Ara bé, si ho analitzem amb rigor sociolingüístic, el coneixement del català continua sent molt alt», ha afirmat.
La diferenciació és clau: mentre que els nivells de coneixement es mantenen elevats, l'ús quotidià pateix un retrocés. Les dades recollides per la darrera Enquesta de Coneixements i Usos Lingüístics, publicada pel Govern i Andorra Recerca i Innovació (AR+I), mostren que el castellà s'estant fregant amb el català en certs àmbits.
El repte és l'absorció lingüística, no la voluntat social
Per a Sans, el veritable problema rau en la capacitat del sistema per integrar noves persones. L'objectiu no ha de ser qüestionar si la societat vol el català, sinó dotar les institucions dels mecanismes necessaris per acollir lingüísticament aquesta nova població.
> «Per tant, el repte més gran no és determinar si la societat vol o no el català, sinó tenir la capacitat d'absorbir i acollir lingüísticament aquests nous ciutadans perquè s'incorporin ràpidament a la nostra llengua de cohesió», ha afegit.
Eines existents però un camí llarg per davant
S'han posat en marxa noves eines arran de la recent llei del català i es compta amb el Pla d'acció nacional, acordat entre administracions i agents econòmics. Tanmateix, Sans ha advertit que revertir aquesta tendència no serà immediat.
La incorporació real dels nous hàbits requereix temps, continuïtat i un treball sostingut a través de l'educació i els processos d'immersió lingüística.