Jesús Pey transforma l'horror de la mort en una festa vital
L'entrada al món del funeralisme va ser un gir inesperat per a Jesús Pey. Va arribar a Andorra durant els anys vuitanta com a tècnic electrònic, fins que un canvi laboral el va portar a treballar en una funerària. El que inicialment semblava una oportunitat circumstancial ha acabat convertint-se en la seva professió principal.
> "Cada vegada que obro els ulls al matí, per mi és una festa"
Amb el pas del temps, Pey ha conegut totes les dimensions d'un ofici que va molt més enllà de preparar els difunts. Per a ell, la part fonamental resideix en l'acompanyament a les famílies, des del moment mateix de la defunció fins al comiat i les gestions posteriors.
Aquesta feina requereix una gran proximitat i sensibilitat, però també necessita espais per desconnectar. En el cas d'aquest professional, la vida al camp i els animals són el seu millor refugi davant de tanta quotidianitat funerària.
Malgrats tants anys convivint amb la mort, Pey considera que encara ens costa parlar-ne obertament i que continua sent un tema tabú a la societat. No obstant això, ell n'ha extret una lliçó vital: no donar per fet que demà tornarem a obrir els ulls.
Per aquesta raó, defensa fermement la necessitat de gaudir de cada moment i de les persones que tenim al costat. La seva trajectòria ens recorda la importància d'apreciar el present en un país com Andorra.