Isidre Chia defensa el seu honor però no justifica per què Puigcertà paga més pels residus
El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Isidre Chia, ha respost aquest dilluns a les acusacions de l'ajuntament de Puigcerdà sobre el tracte econòmic que rep en la gestió dels residus. Tanmateix, malgrat un extens comunicat on qüestiona l'alcalde Joan Manel Serra i la regidora de Medi Ambient, Nerea Espada, no ha aportat els càlculs ni els informes tècnics que permetrien comprovar per què Puigcerdà paga 33,36 euros més per tona de rebuig que la resta de municipis.
La resposta arriba després que el govern municipal denunciés durant el ple del 19 d'octubre que fa mesos reclama explicacions sobre aquesta diferència de tarifes. Chia reconeix que el Consell Comarcal encara treballa per completar els estudis, una afirmació especialment significativa atès que la capital cerdana ja suportava un sobrecost des del 2025, quan bona part de la comarca no havia implantat completament els nous sistemes.
Una tarifa diferenciada sense transparència tècnica
Actualment, Puigcerdà paga 195,36 euros per tona davant dels 162 euros del conjunt de municipis. Això representa un sobrecost del 20,6% segons les xifres exposades pel govern municipal.
Chia atribueix aquest diferencial al model de recollida i als problemes detectats en la separació dels residus. Segons ell, les caracteritzacions efectuades han evidenciat deficiències que cal tenir en compte per determinar els costos. Ara bé, el president no concreta quins resultats han donat aquestes caracteritzacions ni com s'han calculat exactament les tarifes diferenciades.
La qüestió plantejada és clara: si Puigcerdà genera més tones de rebuig i ha de transportar-ne una quantitat superior, ja paga per això. Però per què, a més, ha de pagar un preu elevat per cadascuna d'aquestes tones sense que es puguin acreditar les justificacions tècniques?
El cas de Bolvir i la comparació amb altres municipis
Un altre element que obre interrogants és la situació del municipi de Bolvir, on Isidre Chia també exerceix com a alcalde. A diferència de poblacions com Bellver o Llívia, Bolvir no disposava inicialment d'un sistema porta a porta domiciliari fins al desplegament dels contenidors intel·ligents el març del 2026.
Durant el 2025, quan Puigcerdà ja pagava la tarifa superior, Bolvir mantenia un sistema de recollida basat en contenidors convencionals. Les dades del sistema estadístic XIFRA corresponents al 2024 mostren que Puigcerdà registrava una recollida selectiva del 30,47%, mentre que Bolvir se situava en un 26%.
Aquests percentatges introdueixen una pregunta clau: si ambdues poblacions utilitzaven contenidors convencionals abans del canvi de model i Puigcerdà recollia proporcions superiors, quins criteris tècnics expliquen la diferència de tarifes? Sense documentació sobre els costos efectius o les caracteritzacions concretes, la defensa genèrica d'un model comarcal més eficient no permet verificar el diferencial.
Dificultats en altres municipis del porta a porta
La reivindicació que fa Chia del model comarcal també contrasta amb les dificultats manifestades en pobles on s'ha implantat el sistema. A Bellver de Cerdanya i Llívia, l'acumulació de residus als punts de recollida durant els diumenges és una situació reiterada.
A Bellver, el juny passat, el consistori va instal·lar càmeres davant abocaments inadequats. La mateixa alcaldessa, Laia Serra, reconegué que les freqüències de recollida no estaven prou adaptades a la realitat del municipi i s'havia duplicat el nombre de contenidors a les illes.
A Llívia, durant les festes de Nadal es van denunciar contenidors desbordats i problemes amb cubells per a segones residències. Les àrees d'emergència estan concebudes precisament per dipositar els residus quan no es pot seguir el calendari habitual, però la saturació planteja interrogants sobre el funcionament efectiu del sistema en períodes de gran afluència turística.
Malgrat això, les dades difoses pel Consell Comarcal indiquen que durant el darrer trimestre del 2025 la recollida d'orgànica va augmentar un 242% i el volum de rebuig es va reduir un 36% als municipis amb porta a porta.
De les acusacions polítiques a la transparència econòmica
Una part considerable del comunicat de Chia es dirigeix directament contra Serra i Espada. El president rebutja insinuacions d'intencionalitat política i exigeix proves si considera que el Consell Comarcal actua deliberadament per perjudicar Puigcerdà.
Tanmateix, les reclamacions del consistori no anaven dirigides contra els treballadors ni qüestionaven la professionalitat dels serveis tècnics. El debat se centrava en els criteris de facturació i la documentació que l'ajuntament assegura reclama fa mesos.
Francesc Armengol, regidor de Futur per Puigcerdà i conseller comarcal, ja va reconèixer durant el ple municipal que els estudis tècnics encara no estaven acabats. Per tant, més enllà de les expressions utilitzades pels responsables municipals o acusacions polítiques sense acreditar, la qüestió continua sent la mateixa: quins informes justifiquen que Puigcerdà pagui més i quan rebrà una resposta definitiva?
Conclusió
Chia conclou el seu comunicat apel·lant a la responsabilitat i afirmant que els ciutadans mereixen «serietat, responsabilitat i resultats». Precisament serietat és el que reclama l'ajuntament: una explicació econòmica documentada sobre el preu del tractament dels residus.
Mentrestant, els estudis continuen sense presentar-se públicament. La ciutadania de Puigcerdà no ha demanat al president comarcal que defensi la seva honorabilitat; espera saber per què l'ajuntament paga més de 33 euros addicionals per cada tona i si aquest sobrecost està realment justificat amb dades.