Isidre Bartumeu reclama culminar el procés de codificació jurídica
El notari Isidre Bartumeu ha defensat ahir al vespre davant del Consell General que, malgrats els avenços fets en les últimes dècades, la tasca de regular tota la matèria del dret privat a Andorra encara no està tancada. L'acte va servir per presentar el volum *Fonts del Dret privat andorrà*, fruit de vint anys de recerca acadèmica i pràctica professional.
De l'indefinició al marc normatiu clar
Segons Bartumeu, abans d'establir un codi o una llei clara, resoldre conflictes requeria navegar entre legislacions propies, costums antics i disposicions del dret romà i català. El notari va situar la Llei de successions de 2014 com el punt d'inflexió que va ordenar aquestes fonts i posar fi a anys d'incertesa.
> "Des del moment en què una norma es troba escrita, *a priori*, dona més seguretat jurídica", explicava Bartumeu abans de l'esdeveniment. No obstant això, va matitzar que la certesa legal no és suficient si els tribunals funcionen malament: "Justícia lenta no és justícia".
Què falta per regular?
El procés legislatiu encara té obertures pendents. S'està en l'última fase de redacció la regulació sobre obligacions i contractes, mentre que el projecte relacionat amb els drets reals —que aborda qüestions com l'usefruit o la propietat— ja està molt avançat, tot i descartar-ne l'aprovació abans del final d'aquesta legislatura.
Durant la conferència també va intervenir Carles Ensenyat, síndic general, qui va agrair a Bartumeu la seva contribució fonamental per construir l'ordenament jurídic actual. Ensenyat va subratllar que conèixer la tradició jurídica pròpia és vital per evitar que criteris estrangers desplacin el dret nacional.
L'EUA i les fonts del dret andorrà
Bartumeu també es va referir a l'acord d'associació amb la Unió Europea. Va precisar que, si entra en vigor, aquest acord no modificarà l'estructura de les nostres fonts tradicionals, però sí exigirà incorporar normativa europea en diversos àmbits específics.
En el seu discurs final, l'autor va reivindicar l'esforç del país per transformar una tradició jurídica secular en un sistema modern i funcional. "Parlo d'un país petit que durant segles va saber conservar el seu dret sense codis", va concloure.