Isabel Allende i el premi literari més prestigios del món
Isabel Allende s'emporta aquest dijous el Premi Planeta gràcies a *La hora antes del alba*, una seqüela de *
La casa de los espíritus
*. El llibre porta adherit un milió d'euros, però la notícia que potser no és tan coneguda és que en Largo pétalo de mar, publicat just abans de la pandèmia, la novel·lista xilena va incloure una trama fictícia sobre Andorra.
Una llegenda negra sense fonament històric
La protagonista del llibre anterior, Carme, es refugia a cals Andosins després de la Guerra Civil espanyola. Segons el text, li expliquen que *“Andorra era un nido de espías durante la guerra y que ahora, con la Guerra Fría, seguía siéndolo”*. Aquesta narració inclou detalls com pastors enriquits sobtadament i cadàvers apareixents cada primavera amarrats amb alambres.
Aquests fets no tenen cap base documental. Cap dels grans historiadors o investigadors especialitzats en la matèria n'ha trobat proves. No hi ha registres de Josep Calvet a *
Les muntanyes de la llibertat
*, ni de Claude Benet, Roser Porta i Jorge Cebrián, ni tampoc de Rosa Sala o Plàcid García-Planas en les seves obres sobre els camps de concentració nazis.
El dilema de la ficció contra la realitat
El cas planteja un qüestionament ètic important: fins a quin punt pot un novel·lista deformar la història per adaptar-la als seus propòsits narratius? Per a molts lectors, aquesta obra serà el seu únic contacte amb Andorra, deixant una imatge de país ple d'espies i assassinats que no reflecteix la realitat.
Potser hem construït un monument per obtenir publicitat gratuïta basada en mentides literàries. Esperem que Roser llegeixi *La hora antes del alba* i ens digui què n'opina, ja que ella coneix bé les obres d'Isabel Allende.
És clar que David Uclés, autor de *
The Last Summer of the World*
, no ha guanyat el premi aquest any. La resta del llibre és un culebró igualment indigest per a molts lectors.