Interior i la Policia d'Andorra revisaran l'afer del 'Mein Kampf'
El consell de ministres ha aprovat una investigació interna per determinar si hi hagué irregularitats en la retirada de dos exemplars del *Mein Kampf* realitzada recentment. La Fiscalia ja havia arxivat el cas, però les autoritats consideren que cal analitzar des d'un punt de vista jurídic si l'actuació policial es va ajustar a la normativa vigent.
> «La investigació de la policia haurà de determinar si hi haurà conseqüències», ha explicat ahir el ministre portaveu, Guillem Casal.
Segons les declaracions del conseller d'Interior, l'anàlisi servirà per aclarir si es va seguir el protocol correcte i si calen responsabilitats disciplinàries. Tot i que encara no s'estan obrint expedients contra l'agent implicat en la intervenció inicial, el resultat de la revisió podrà derivar en canvis als protocols existents.
El debat sobre la venda del llibre prohibit
La propietària de Llibre Idees, Pamela Méndez, ha confirmat que els dos exemplars retornats per la policia es van vendre aquell mateix dia. Després d'aquest fet, l'establiment ja disposa de més de deu reserves i n'ha encarregat dotze noves unitats.
Méndez va ironitzar sobre el moment del decomís: «Llàstima que no censurin 'El Quixot', perquè així la gent s'hauria interessat per un gran llibre». El director de policia, Bruno Lasne, ha contactat amb la llibretera per disculpar-se pels efectes causats per la intervenció.
La Biblioteca Pública mantindrà suspès el préstec del *Mein Kampf*, tot i que només permetrà consultar presencialment una edició castellana de 1984 sense anotacions crítics, amb l'objectiu d'evitar que desaparegui arran de la polèmica.
Altres decisions al consell de ministres
A més del cas policial, el govern ha aprovat altres mesures:
- Una liquidació de 180.126,86 euros en ajuts per fomentar les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya.
- El traslladament del centre de català d'Escaldes-Engordany a Andorra la Vella el curs vinent.
També s'ha debatut sobre una iniciativa socialdemòcrata per augmentar la transparència, que preveu sancions econòmiques pels càrrecs públics infractors. No obstant això, el govern rebutja fer públiques les declaracions de patrimoni dels polítics i defensa el sistema actual de dipòsit notarial.