Un creixement lleuger però significatiu en les interrupcions voluntàries

Els hospitals de Catalunya han registrat 146 dones d'Andorra que s'havien sotmès a una intervenció per avortar durant el 2025. La xifra reflecteix un augment suau respecte al 2024, confirmant la tendència ascendent observada en els últims períodes anuals. Les dades, recollides periòdicament pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, mostren que aquest any hi ha hagut tres interrupcions més que l'any anterior i quatre més que el 2023, allunyant-se gradualment dels 130 casos del 2022.

> "La majoria, pràcticament set de cada deu, van ser farmacològiques."

Aquest mètode és predominant: s'utilitza en un 70% dels casos segons les dades facilitades per l'administració catalana. La via terapèutica depèn directament del temps de gestació; si supera les 10 setmanes, la intervenció requereix ingrés hospitalari, mentre que abans es pot realitzar amb medicació proporcionada professionalment.

Perfil demogràfic i situacions familiars

L'anàlisi de les franges d'edat revela una distribució diversa. La proporció més elevada correspon a dones entre 30 i 34 anys, que suposen gairebé un 30% del total. En segon lloc se situen els grans etaris de 20-24 i 35-39 anys, amb exactament 28 casos cadascun (el 19%) respectivament. Molt a prop, les d'entre 25 i 29 anys presenten 27 interrupcions.

Es constaten també onze casos de menors de 20 anys i nou de majors de 40. Pel que fa al seu entorn familiar, la meitat vivien en parella (73 dones), mentre que 43 eren solteres i 21 convivien amb pares o familiars. Només sis casos implicaven persones alienes al nucli familiar.

Respecte a l'estat civil, més d'un centenar es declarava en situació de solteria. En el terreny laboral, dotze eren estudiants i només una persona estava registrada com aturada o treballant en cures no remunerades; la resta exercien activitats assalariades o per compte propi.

Pel que fa al nivell educatiu, la majoria declara haver cursat batxillerat o formació professional (35% del total). Les dones amb estudis universitaris representen el 27,4%, mentre que una dotzena no tenien estudis i quatre només primaris.

El camí cap a la despenalització

Andorra afronta ara un moment clau per assolir la despenalització de l'avortament. L'objectiu és culminar aquest dossier legislatiu sense trencar les costures del Coprincipat, permetent que les interrupcions es continuïn fent fora d'Andorra i alliberant les dones de qualsevol responsabilitat penal.

El cap de Govern va manifestar fa una setmana la probabilitat que el projecte de llei entrés a tràmit parlamentari durant aquest mes, després dels retards respecte al calendari inicial. Paral·lelament, l'any 2020 es posà en marxa el servei d'atenció integral a la dona (SIAD), que ofereix assessorament sobre temes reproductius; fins a final de novembre del passat any hi havien acudit 38 dones.

Les interrupcions voluntàries i les consultes de salut sexual i reproductiva constitueixen el nucli principal de les atencions que ofereixen aquestes professionals, marcant un pas important en la protecció dels drets reproductius a Andorra.