Guillem Garcia defensa un aprenentatge lent i segur als col·legis andorrans
Sant Julià de Lòria, Andorra.
El mestre Guillem Garcia, professor al col·legi Janer amb una trajectòria que inclou màsters en Intervenció Educativa Psicològica i Orientació Familiar, planteja un repte urgent per a les famílies del país: deixar de substituir l'acció dels fills pel seu propi interès. Amb 36 anys d'experiència docent, Garcia sosté que l'autonomia no és sinònim ni de solitud ni de pressa.
> «L'autonomia de l'infant no pot créixer en la pressa», afirma el professional del sector educatiu. Per a ell, aquesta capacitat es construeix amb temps, confiança i acceptació dels errors com a part inevitable del procés d'aprenentatge.
El perill de la substitució parental
La realitat quotidiana als centres escolars revela un patró preocupant: els adults intervenim abans que sigui necessari. Garcia detalla situacions comunes on, davant el soroll dels gots a taula o l'arribada del bus al matí amb només minuts per cordar-se les vambes, la resposta instintiva és agafar les coses i resoldre-ho immediatament.
> «Sovint demanem autonomia amb un resultat perfecte, sense deixar espai al procés d'aprenentatge», explica el mestre. Quan l'infant s'equivoca o necessita més temps per preparar la motxilla —una tasca que engloba moltes habilitats petites—, tendim a oferir una solució ràpida en lloc de guiar-lo amb preguntes com «Què creus que has de fer primer?».
Aquesta dinàmica genera un efecte pervers: si sempre donem la resposta o assumim la responsabilitat de les tasques, el problema es resol avui però s'impedeix l'entrenament per a demà. L'objectiu no és que els infants facin tot sols des del primer dia, sinó retirar progressivament l'ajuda mentre van adquirint seguretat.
Planificació i organització com a habilitats clau
La gestió de les feines escolars o la preparació per als dies d'estudi requereix una estratègia diferent. No es tracta només d'ajudar-los, sinó d'ensenyar-los a planificar i organitzar els seus propis temps. Garcia remarca que estar disponibles per ajudar no equival a convertir-se en responsables de fer tot el treball pels alumnes.
> «Si sempre donem la solució, l'endemà l'infant haurà tingut poques ocasions per entrenar aquestes habilitats», adverteix. La vida es basa en trobar solucions pròpies i prendre decisions davant conflictes que no sortiran bé a la primera.
Conseqüències a llarg termini
L'educació d'avui determina les capacitats de demà. Si els adults omplim cada buit amb una acció immediata, privem l'alumnat d'oportunitats per desenvolupar resiliència i autonomia real. El repte parròquies com Sant Julià és fomentar un entorn on es valgui el procés més que només el resultat final.
El mestre Garcia conclou que cal deixar espai al fracàs controlat, perquè és en aquests moments quan s'adquireixen les habilitats vitals per afrontar la vida adulta sense dependre constantment de l'ajuda externa.