La precàritat econòmica amenaça el futur laboral i vital dels més joves d'Andorra

L'enquesta del Fòrum de la Joventut revela una realitat dura: gairebé tres de cada deu treballadors amb menys de 35 anys no arriben a finalitzar els seus mesos. Aquest diagnòstic, recollit entre l'octubre del 2025 i el febrer del 2026, posa en evidència que la joventut andorrana es troba atrapada en un cicle de pobresa relativa on els ingressos no cobreixen les necessitats bàsiques.

L'habitatge, l'obstacle insalvable per emancipar-se

El problema central no és només la renda baixa, sinó la incapacitat estructural d'independència. El 70,8% dels enquestats identifica la manca d'habitatge assequible com el principal fre per marxar de casa. Aquesta xifra ensenya que l'emancipació a Andorra ha deixat de ser una qüestió volitional per convertir-se en un luxe econòmic inaccessible.

> «El 70,8% de les persones que han respost la pregunta assenyalen la manca d'habitatge assequible com un dels obstacles per emancipar-se.»

La comparació és brutal: mentre el 60% dels joves que viuen amb els pares afirma poder estalviar, aquest percentatge cau fins al 48,7% en aquells que ja intenten ser independents. Aquesta caiguda directa de la capacitat d'estalvi demostra com l'entorn econòmic condiciona directament el benestar psicològic i material del col·lectiu.

La remuneració insuficient domina les preocupacions laborals

La precarietat salarial és tan aguda que de les 488 propostes de millora laboral recollides, gairebé la meitat (230) fan referència a la necessitat urgent d'augmentar els sous. Això no és una petició puntual; és un crit de socors del sector jove.

Les condicions laborals també fragmenten el temps vital. Les persones amb jornada partida o torns rotatius pateixen molt més dificultats per conciliar la feina i la vida personal que aquelles amb jornada intensiva. Els números no enganyen: les dificultats de conciliació arriben al 34,3% en torns rotatius contra només un 15,4% en jornada contínua.

Discriminació i incertesa institucional

L'entorn laboral és també un espai d'exclusió. Les persones que han patit discriminació veuen el seu benestar reduït a una puntuació mitjana de només 43 punts sobre 100, molt per sota dels 63 punts dels seus companys sense aquestes experiències negatives.

A més, hi ha un buit d'informació crítica: 267 de les 742 persones amb experiència laboral no saben si al seu lloc de treball existeix un protocol contra la discriminació. Aquesta ignorància institucional protegeix els abusos i deixa els joves indefensos davant possibles maltractaments laborals.

Diferències sectorials que penalitzen el progrés professional

La formació continua no és universal. Els sectors tècnics, administratius o de serveis ofereixen més suport (68,9% i 64,3%, respectivament), mentre que la indústria, construcció, agricultura i comerç deixen al marge a una part significativa dels treballadors amb percentatges d'aproximadament el 51,2%-51,5%.

Malgrat això, l'esperança de millora és baixa: només un 27,8% vol millorar les condicions laborals a curt termini, i tan sols una petita minoria (8,6%) considera canviar de feina. El 56,3% restant no planteja cap objectiu, cosa que l'informe interpreta com satisfacció, però la realitat suggereix resignació.

Aquest estudi forma part del programa *Pilot Activity* del Consell d'Europa i està finançat per la European Youth Foundation (EYF), tot i que els resultats mostren un panorama on l'Estat ha de fer més per garantir dignitat als seus ciutadans joves.