L'exposició 'Antifèmina', una mirada crua a la dona dels anys 70

L'arxiu fotogràfic d'Isabel Steva, coneguda com Colita (Barcelona, 1940-2023), es converteix en el protagonista central de l'exposició que s'inicia al Centre d'Arts Escèniques i Experimentals (CAEE) del carrer de la Diputació. La mostra recull un centenar de imatges que documenten les formes més invisibles i sovint marginades de ser dona a Espanya durant mitjans dels anys setanta.

La col·lecció, titulada Antifèmina, va néixer com a producte del llibre homònim publicat el 1977 per la editorial madrilenya Editora Nacional. Aquesta obra va ser tan controvertida que només es va poder publicar fora de Barcelona i va resistir tres mesos en cartell abans d'ésser retirada, amb els exemplars no venuts destruïts. No obstant això, el seu llegat ha perdurat fins al punt que l'ajuntament de Barcelona la va ressuscitar el 2021 i el Círculo de Bellas Artes de Madrid la va convertir en exposició permanent.

Un reportatge sense pretensions morals

Segons explica el comissari, Francesc Polopes, l'objectiu no és educar ni allisonar, sinó mostrar una realitat corrosiva. Com afirmava l'escriptora catalana Maria Aurèlia Capmany en els textos acompanyants: "això que veieu no és altra cosa que el contacte amb la realitat".

Les imatges mostren gitanes, majorets, prostitutes i monges. També obreres, models i núvies vestides de blanc mentre les padrines es camuflen al negre rigorós a la platja d'agost. La fotografia actua com un testimoni directe del que passava quan una dona deixava d'estar al mercat tradicional per convertir-se en "antifèmina".

Missatge vigent i crític

Encara avui, moltes de les situacions capturades ressonen amb la sèrie El Somorrostro o l'actualitat social. Capmany ja apuntava que "la realitat gitana es manifesta de manera col·lectiva" mentre altres textos denuncien com la religió servia de refugi per evitar riscos vitals, i com el matrimoni era presentat com l'única solució a les dones.

Però hi ha un vessant més sòrdid que també es reflecteix: mariners buscant carn barata, prostitutes ofereixen sexe de tercera mà i farmàcies del Xino anuncien tractaments per malalties genitourinaries. És important destacar que en l'obra original les secretàries d'Herralde no apareixen a la col·lecció fotogràfica, cosa que hauria pogut fer-la més honesta.

L'exposició es pot visitar fins al 13 de febrer.