Un terratrèmol financer amb dues cares
El Financial Crimes Enforcement Network (FinCEN), organisme del Departament del Tresor dels Estats Units, ha imposat una sanció de 1.200 milions de dòlars al Bank of America per deficiències en la detecció d'operacions sospitoses i riscos vinculats a xarxes internacionals.
Aquesta actuació contrasta radicalment amb el cas de la Banca Privada d'Andorra (BPA). Mentre que grans bancs nord-americans continuen operant després de pagar multes colossals, BPA va ser designada com una entitat de preocupació principal per blanqueig de capitals l'10 de març del 2015, segons la secció 311 de la USA Patriot Act.
> «El cas de Bank of America no és aïllat. Durant les darreres dècades, les autoritats nord-americanes han imposat sancions molt elevades a nombroses entitats financeres nacionals i internacionals». — Text original sobre precedents com HSBC (1.900 milions), TD Bank (1.300 milions) o Capital One.
La diferència jurídica: multa vs. liquidació
En el cas de BPA, la designació va portar a una intervenció per part del Govern andorrà i l'AREB que desembocaria en la fallida i liquidació de l'entitat. El seu conseller delegat, Joan Pau Miquel, va ser empresonat preventivament durant gairebé dos anys.
Segons el text d'origen, 18 exdirectius van ser condemnats a un total de 84 anys de presó i multes sumades per valor de 66 milions. Tanmateix, febrer del 2016, FinCEN va retirar les acusacions contra BPA, justificant-ho amb la suposada protecció que ja oferien les mesures andorranes.
> «En el cas de Bank of America, el FinCEN ha imposat una sanció per incompliments... En canvi, en el cas de BPA, FinCEN va utilitzar la secció 311 per identificar una entitat estrangera com una amenaça principal». — Anàlisi comparativa.
El context polític: Operació Catalunya i l'evasió fiscal
El text planteja que tots els bancs andorrans, no només BPA, es dedicaven al blanqueig de capitals el 2015 quan l'evasió fiscal no era delicte al Principat. S'afirma que molts clients considerats sospitosos ja havien estat denunciats prèviament per la mateixa UIF d'Andorra.
La narrativa del text vincula la liquidació de BPA amb investigacions sobre l'Operació Catalunya, suggerint que les acusacions inicials tenen relació amb polítiques relacionades amb el moviment independentista català i figures com Mariano Rajoy. Es menciona també que Pedro Sánchez ha dissolt les Corts espanyoles, impedint la continuïtat d'una suposada comissió d'investigació parlamentària.
Conclusió: una aberració institucional?
La disparitat de tractament entre grans bancs internacionals i BPA sorgeix aquí. Mentre els primers paguen multes econòmiques sense perdre la seva llicència, la petita entitat andorrana va ser destruïda legalment amb càrrecs penals greus per delictes que el text afirma eren idèntics als dels grans bancs sancionats. La pregunta final és clara: per què?