L’extravagant món d’observadors d’ovnis i caçadors de psicofonies s’ha anat transformant en un àmbit conspiranoic cada cop més polititzat, en què es defensava de la mateixa manera el terraplanisme, l’antivacunació i el racisme més exacerbat. Els programes de televisió com el d’Iker Jiménez s’han començat a omplir de pocapenes que ja no fan gràcia, com el Carlos Jesús del planeta Raticulín, i que el que provoquen és por.
Perquè, com deia Plató, la por és un sentiment estrany que no es pot dominar i que converteix, si convé, els llençols del teu llit, comprats al Zara Home, en l’escut del Capità Amèrica. Però fora d’ell, les cases embruixades, els vampirs, les bruixes, el vudú del Carib, l’home llop, els zombis o la possibilitat que et caigui el cel al cap com temia Copdegarròtix, el cap del poblat gal d’Astèrix, ja són una anècdota. De fet, mai es van espantar. Ho és que aquests programes siguin difusors de la ultradreta i de les variants hispàniques del trumpisme amb referències al gènere grotesc, com la del president argentí Javier Milei, que consulta amb el seu gos mort, el Conan, totes les decisions importants.
Per coses paranormals ja teníem Expedient X amb els agents de l’FBI Dana Scully i Fox Mulder. Ara, el nostre terror té poc a veure amb la mitologia i molt amb la quotidianitat, com veure aparèixer la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en aquesta desfilada de monstres que és Horizonte, infumable variant televisiva de la pel·lícula Poltergeist (fenòmens estranys) o versió audiovisual d’una novel·la de Shirley Jackson.
A diferència de la pel·lícula de Tobe Hooper, l’Ayuso, un ésser maligne, no va sortir de la pantalla i es va esvair a la paret, però ens va deixar amb el dubte de si no hi ha fantasmes, vampirs, ni extraterrestres d’esquerres.
❤️ M'agrada!