Facu Santana i els motius d'escriure
Bé hi ha d'haver un motiu pel qual ens asseiem a escriure, però sovint no podem concretar-lo. Com Mallory escalar l'Everest: "Perquè està aquí".
Aquesta és la pregunta que Facu Santana intenta respondre en una mostra fotogràfica dedicada a 16 escriptors, amb títol *16 mirades*, que fins al 31 de gener s'exposarà a la llibreria La Trenca. La literatura andorrana viu, segons el text original, una edat d'or.
> "El color posseeix una càrrega narrativa molt forta que sovint competeix amb el personatge. Una opció és prescindir-ne per evitar interferències a l'enquadrament i orientar la mirada al que és essencial."
Facu Santana, fotògraf argentí d'Ushuaia, utilitza el blanc i negre no només com un estil estètic, sinó per buscar "el que s'amaga rere l'obvi". Les sessions són exprés, sovint de menys de deu minuts, ja que la major part d'aquestes imatges es van publicar al diari Bondia. El repte és ubicar-se ràpidament en un interior o carrer i capturar el moment decisiu sense esperar.
El retratista actua com a psicòleg: "el 80% dels retratats em diu que no són fotogènics". Tot i així, Santana té la habilitat de treure en els seus personatges el gest més favorable. Alguns autors reconeixen aquesta connexió; per exemple, Sergi Mas tenia un do similar: "n'hi havia prou que et mirés per treure la teva millor versió".
La mostra inclou retrats de diversos escriptors i poetes, destacant el cas especial de Toni Caus, capturat en plena representació del 14 d'abril com a rapsode. L'exposició pretén explorar per què els nostres novel·listes, memorialistes i poetes dediquen la seva vida a l'escriptura.
Segons el text original, la conclusió és que "s'escriu per tornar a casa", deixant al lector la pregunta oberta: però, a quina?