Tenir esclau era la norma fa mil anys als nostres territoris

Corria l'any 975 quan el bisbe Guisad II d'Urgell va pactar amb el jutge Miró una venda que inclouia no només terres, sinó dues persones condemnades a la servitud: Atila i Recosind. Ells eren venuts pel jutge al prelat urgellenc juntament amb els seus fills.

> «Era un fet habitual, comprar i vendre esclaus? Hi havia gent a casa nostra fa mil anys condemnada a la servitud?»

La resposta és sí. Mentre molts creuen que l'esclavitud va desaparèixer després de Roma o es limita als EUA colonials, les proves històriques del nostre entorn demostren el contrari.

Una realitat perpetuada més enllà dels romans

La vida d'Atila i Recosind reflecteix una societat on la servitud era hereditària o derivava de deutes. Quan va caure l'imperi romà, aquesta institució no es va extingir; al contrari, es perpetuà als regnes germànics i a les societats visigodes.

La documentació legal del Llibre dels Judicis confirma que gairebé la meitat de les lleis regulaven l'esclavitud. Això no era una anomalia, sinó un sistema econòmic estructural on grans propietaris i institucions com l'Església acumulaven servidors.

Les excavacions arqueològiques també ho demostren: restes enterrades en sitges per gra o fosses comunes sense protocol indiquen una vida dura i un estatus social inferior, separant les persones més enllà de la situació econòmica.

Captivitat com a botí de guerra constant

A finals del segle X, el panorama canvia lleugerament però no desapareix. El bisbe Guisad II posseïa cinc esclaus musulmans que va llegar al seu testament de 951: Nasar, Musa, Zulema, Abdela i Feto.

Els sarraïns eren habitualment captius de guerra o part d'un botí. Les ràtzies emirals contra el nord peninsular tenien com a objectiu principal obtenir persones per vendre-les als mercats andalusins. Una crònica del 910 relata un atac on es van prendre tres-centes captives.

També hi havia casos de redempció, com els dels sarraïns que posseïa el jutge Radulf o la vescomtessa Guisla de Conflent. El mateix Ermengol I d'Urgell va ser capturat per Abd al-Malik l'estiu del 1003 i alliberat gràcies a intercanvis de béns.

Una pràctica que avui sembla insòlita, però no ho era llavors

En temps carolingis i comtals, la tendència va ser que l'esclavitud antiga anés desapareixent per convertir-se en un fenomen residual. La majoria d'aquests esclaus sarraïns de finals del segle X o principis de l'XI estaven més vinculats al servei domèstic i personal que no pas a la terra.

Fa mil anys, les nostres latituds eren testimoni d'un dels destins més durs per una persona: ser esclau. Una realitat històrica que ens recorda com de profundament arrelada estava aquesta institució en el teixit social del Pirineu.