Excavacions al Roc de l'Àliga revelen noves estructures defensives
Les intervencions arqueològiques impulsades pel Departament de Patrimoni Cultural han permès retirar més de 60 metres cúbics de runa a la muntanya del Roc de l'Àliga, al municipi de Sant Julià de Lòria. Aquests treballs han posat a descobert elements que encaixen amb les característiques d'un recinte fortificat medieval.
> «Les excavacions... han descobert noves estructures defensives que reforcen la possibilitat que aquest indret acollís la fortificació medieval.»
La campanya actual, dirigida conjuntament per l'Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona i amb el suport del Comú local, s'allargarà fins al 11 de novembre. Els investigadors ja havien identificat restes compatibles amb una torre, un muralla i un fossat en intervencions anteriors.
Un enigma històric que pot tenir resposta ara mateix
Durant segles, la ubicació exacta del castell conegut com a Bragafolls ha estat objecte de debat. La documentació medieval dels anys 1048 i 1071 situa el topònim entre Nagol i Aixirivall, però sense permetre una identificació certera fins al moment.
La hipòtesi que aquest indret fos la fortalesa construïda pel comte Borrell II d'Urgell a finals del segle X per consolidar el seu domini sobre les Valls ha guanyat força. Aquesta construcció va representar l'imposició de l'autoritat feudal davant una població autònoma, liderada inicialment pel batlle comtal Sendred, ardiaca d'Urgell.
Els habitants locals no van acceptar passivament aquesta imposició. Segons un document del 1005 que recull l'anomenat «afer de Bragafolls», els andorrans es van organitzar, assetjaren i prengueren el castell en una revolta que alguns historiadors consideren un antecedent fonamental de la voluntat d'autogovern del Principat.
Noves pistes sobre l'organització del jaciment
L'ampliació dels treballs ha permès deixar gairebé completament al descobert un camí que travessa el vessant a mitja altura, identificat durant la campanya de 2025. La seva disposició aporta informació clau sobre com s'organitzava l'espai i quines funcions tenien les diferents estructures.
Tanmateix, els investigadors admeten que el principal obstacle continua sent l'escassetat de materials arqueològics que permetin datar amb precisió la construcció. Sense aquestes evidències directes, encara no es pot confirmar si correspon efectivament a Bragafolls ni determinar durant quant temps va estar ocupat.
Oportunitats per al turisme cultural i l'educació històrica
Si les condicions de conservació i seguretat ho permetessin, el jaciment podria convertir-se en un espai visitable. Les propostes inclouen itineraris senyalitzats, plafons explicatius i recursos digitals per reconstruir virtualment l'antiga fortificació.
A més de la seva importància arquitectònica, el principal atractiu seria explicar sobre el mateix terreny una revolta històrica protagonitzada pels habitants d'Andorra fa més de mil anys. Aquest relat té un gran potencial per interessar tant als residents com als visitants i connectaria Bragafolls amb altres elements del patrimoni medieval, com l'església de Sant Serni de Nagol.
Els treballs busquen no només resoldre un enigma històric sinó també ampliar l'oferta cultural d'Andorra, especialment a la parròquia de Sant Julià de Lòria, oferint una nova finestra cap als orígens polítics del país.