Europa confessa la manca de dades fiables contra el contraban del tabac

El Tribunal de Comptes Europeu ha publicat un informe contundent que posa en qüestió l'eficàcia real de les mesures adoptades per combatre el comerç il·lícit. La conclusió és clara: la Unió Europea no disposa d'estimacions fiables sobre la quantitat de tabac que circula clandestinament ni pot determinar amb precisió les pèrdues econòmiques que genera aquesta activitat.

Aquesta falta de transparència té una implicació directa per al Principat. Andorra, històricament afectada pel diferencial fiscal respecte a França i Espanya, ve reforçada la seva sensibilitat en matèria de control fronterer quan les institucions europees admeten no tenir el mínim rigor necessari.

Pèrdues milionàries amb una metodologia dubtosa

L'organisme fiscalitzador calcula que el comerç il·lícit provoca unes pèrdues anuals de 13.000 milions d'euros als pressupostos comunitaris i dels estats membres. Tanmateix, l'avertiment és sever: aquesta xifra s'ha d'interpretar amb molta prudència.

No existeix una metodologia independent ni harmonitzada que permeti determinar l'abast real del fenomen. Les úniques dades disponibles provenen principalment de les confiscacions efectuades per les autoritats, la qual cosa només reflecteix una part mínima de l'activitat clandestina oculta a la vista.

> "El Tribunal considera que aquests resultats evidencien les limitacions dels mecanismes actuals i reclama intercanvis més ràpids, complets i sistemàtics."

Fragmentació institucional i falta de cooperació real

L'informe, aprovat el juliol passat, examina actuacions desenvolupades entre 2023 i 2025 en països com Bèlgica, Espanya, Polònia i Romania. La resposta europea continua marcada per la dispersió de responsabilitats i una cooperació insuficient.

Una de les mancances més greus és la inexistència d'un sistema uniforme per compartir informació entre Europol, l'Oficina Europea de Lluita contra el Fraude (OLAF) i els serveis duaners. Aquests organismes recopilen dades mitjançant procediments diferents sense disposar sempre d'accés a les mateixes fonts.

En una mostra de deu confiscacions examinades, només es van trobar evidències de cooperació internacional en dos casos dels quatre països auditats. El Tribunal denuncia que aquesta fragmentació dificulta reconstruir les rutes del contraban i identificar xarxes criminals organitzades.

De la venda a l'abric: un canvi de model criminal

El mercat clandestí ha experimentat una transformació profunda. Si tradicionalment el contraban consistia sobretot en transportar cigarretes entre territoris amb preus diferents, actualment guanya pes la fabricació il·legal dins mateixa Unió Europea.

Les autoritats han localitzat instal·lacions clandestines a gairebé tots els estats membres. Aquest canvi obliga a revisar les prioritats policials i duaneres, ja que les normes europees no regulen de manera homogènia elements essencials com el tabac en brut o la maquinària industrial.

Un exemple significatiu és el desmantellament, el 2025, d'una fàbrica clandestina a Bèlgica equipada amb quatre línies de producció capaces de fabricar un milió de cigarretes per hora. A Espanya, una operació coordinada va permetre intervenir tres milions de paquets falsificats valorats en quinze milions d'euros.

Sancions desiguals i opacitat corporativa

Tampoc existeix una resposta sancionadora uniforme a través del continent. En alguns països el contraban constitueix sempre un delicte penal, mentre que en altres pot comportar únicament sancions administratives segons el valor de la mercaderia.

Aquestes divergències poden afavorir el desplaçament de les activitats il·lícites cap als estats on les conseqüències judicials resulten menys severes. A més, aproximadament la meitat dels estats membres mantenen convenis voluntaris amb fabricants tabaqueres multinacionals, però molts d'aquests documents no són públics.

Aquesta manca de transparència impedeix comprovar adequadament si els interessos comercials poden influir en les prioritats de les investigacions. El Tribunal reclama a la Comissió Europea una estratègia més coordinada, amb objectius mesurables i responsabilitats definides per tancar aquest buit institucional que beneficia l'economia del submergit.