Espot rebutja amenaces de tallar la frontera
Xavier Espot, cap de Govern d'Andorra, ha deixat clar que el govern no cedirà davant les amenaces del Sindicat de l'Habitatge. Durant una sessió al Consell General, el màxim responsable executiu va assegurar que no acceptaran totes les mesures reivindicades pel sindicat, independentment si hi ha o no amenaçes al darrere.
> "El que no farem és acceptar totes i cadascuna de les mesures que demanen, hi hagi o no hi hagi una amenaça al darrere", va afirmar Espot en resposta a Cerni Escalé, president del grup parlamentari de Concòrdia.
El cap de Govern ha advertit que l'executiu no tolerarà el tall ni la mobilització per bloquejar la frontera. Segons ell, cal separar les reivindicacions sobre l'habitatge de possibles accions de protesta i garantir que les decisions governamentals no estiguin condicionades pel terrorisme o amenaces similars.
Modificació urgent de la llei de descongelació
Mentre es manté el to ferm davant els conflictes socials, la ministra d'Habitatge, Conxita Marsol, ha anunciat una modificació per via d'extrema urgència a un article de la llei de descongelació dels lloguers. L'objectiu és aclarir que les pròrrogues dels contractes són automàtiques i eliminar qualsevol tràmit burocràtic pels arrendataris.
Tot i considerar que la redacció actual ja garanteix aquest mecanisme, s'ha encarregat a un jurista una proposta per reforçar-ne l'interpretació abans dels efectes de la normativa el proper 1 de gener. Marsol ha mostrat disposició a negociar millores específiques en la protecció de les persones en risc de perdre el seu habitatge habitual, especialment pel que fa al prioritzament en l'accés al parc públic.
Reclams del sector socialdemòcrata i context econòmic
Pere Baró, conseller general socialdemòcrata, ha reclamat aprofitar la situació per reforçar les garanties dels inquilins. Ha exposat casos reals de famílies que rebrien comunicacions per abandonar els seus pisos i ha demanat una nova pròrroga mentre no hi hagi alternatives residencials suficients.
> "Encara som a temps de fer una llei que protegeixi l'habitatge", va defensar Baró, proposant un acord de mínims entre les forces parlamentàries.
En el context d'aquest debat, Marsol ha recordat que l'executiu ja ha destinat més de 140 milions d'euros a polítiques d'habitatge i que prop de 200 persones resideixen actualment en pisos públics. La discussió al parlament reflecteix la tensió entre necessitats urgents, restriccions pressupostàries i la voluntat política de no cedir davant l'intimidació.