La decisió judicial espanyola tancarà les portes a una operació que va deixar un forat de 730.000 euros

L'Audiència Nacional ha denegat l'extradició duna dona acusada per estafa qualificada i falsificació documental, ja que Espanya no pot entregar-la al Principat sense rebre a canvi la repatriació dels seus propis ciutadans. El cas, vinculat als fets ocorreguts entre 2018 i 2024, mostra com una xarxa de societats fictícies va generar un perjudici econòmic significatiu per al sistema financer andorrà.

Què ha passat: detenció a Madrid i el blocatge diplomàtic

La recercada, d'uns 55 anys i originària d'Olot (Girona), va ser detenida el 13 de març a Espanya. La seva detenció es va produir arran duna petició dels tribunals andorrans formulada el 31 de desembre del 2023, la qual cosa prengué fermesa mitjan gener.

Segons les informacions disponibles i l'interlocutòria consultada pels jutges espanyols, els fets s'enquadren en un delicte d'estafa qualificat per una quantia superior als 6.000 euros, a més de diversos delictes contra la fe pública documental.

La policia andorrana hauria pogut advertir que tant l'acusada com el seu marit estaven donats d'alta a la CASS com treballadors per compte propi fins al 24 doctubre de 2025, data en què es va cancel·lar el permís dimmigració i residència. Tot i això, l'estratègia legal aplicable ha estat clara: si Andorra no repatria els seus nacionals que cometen delictes a Espanya, Madrid aplica la mateixa regla de reciprocitat.

La mecànica de les operacions fraudulentas

El nucli de l'estafa va girar al voltant duna sèrie de transferències SEPA internacional. L'empresa TECNIKS, creada pel marit de la recercada entre 2018 i 2023, sol·licitava habilitacions per domiciliació des del compte de MoraBanc.

El flux de diners era el següent:

* Es rebien ingressos en comptes francesos de l'entitat CIC (Crédit Industriel et Commercial).

* Un cop abonats, els fons es transferien a un compte obert per la mateixa empresa TECNIKS a Andbank.

Aquesta maniobra generava retorns bancaris que deixaven el compte del soci fundador en descobert. Entre l'any 2023 i 2024, aquest sistema va provocar un perjudici aproximat de 730.000 euros per al banc andorrà.

Un arquitecte escaldenc, conegut de la parella i que cobrava una comissió del 3% sobre les transferències simulades, també es va veure implicat en l'operativa. L'arquitecte hauria interposat posteriorment denúncia contra la consultora catalana per estafa.

Justificacions dubtoses i el factor internacional

Per cobrir els forats oberts pels retorns, s'utilitzaven justificants que es basaven en un suposat assessorament urbanístic per a la reconstrucció de Bengasi (Líbia), objectiu d'atacs amb míssils. Aquesta narració va servir per donar glamour als moviments financers.

La investigació també ha posat sobre ltafiga al nom del president i empresari José María Del Nido Benavente, conegut pel seu passatge com a jugador del Sevilla CF i la seva vinculació amb línia política andorrana. El seu advocat va assistir a l'exresident per intentar evitar que fos lliurat.

Conseqüències legals: una causa oberta a Espanya

La sala penal de l'Audiència Nacional ha acordat finalment la denegació de lextradició sol·licitada. La interlocutòria deixa clar que, malgrat complir el principi de doble incriminació (els fets són delicte tant a Andorra com a Espanya), falta reciprocitat en lliurament.

El resultat és contundent: si la fiscalia espanyola vol perseguir els delictes, haurà d'obrir causa contra la dona dins de les seves pròpies fronteres. Així doncs, el jutjat ha confirmat que Espanya pot investigar i enjudiciar a l'autora dels fets sense necessitat dextradició.

Aquesta decisió tancarà un capítol on la justícia espanyola manté una postura ferma: no entregarar ciutadans propis quan el país de destí (Andorra) no garanteix el mateix tracte als seus nacionals. El cas serveix com a recordatori dels límits diplomàtics en matèria penal i la importància duna cooperació jurídica equilibrada.