Escenaris, el nou repte d'un autor que veu els morts

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) ha presentat ahir la seva última novel·la, Escenaris, a la biblioteca comunal d'Escaldes-Engordany. L'autor, ja considerat per Jan Arimany el gran escriptor viu en català i candidat al Premi Nobel si escrivís en anglès, utilitza aquesta obra per fer un diagnòstic dur de l'estat actual del país.

Una novel·la incòmoda sobre la Catalunya postprocés

L'obra narra la història d'un actor que interpreta assassins i condueix fins a xocar contra un porc senglar, una situació salvada per Vadó, guarda de seguretat obès militant. La trama inclou també Olga, infermera amb problemes de sobrepès i desitjos maternals frustrats. Més enllà d'aquests personatges, Escenaris és un recull de monòlegs que aborda temes espinosos com el suïcidi o la grassofòbia.

Sala situa l'acció contrafons d'una Catalunya desenganyada, a la qual ell mateix anomena "postguerra". L'autor defensa que no s'escriu per pessimisme —afirma: «Si fos així, no hi hauria novel·la»— sinó amb una consciència plena de l'estat terminal del català.

La gran desil·lusió lingüística i la tradició clàssica

Un dels punts més polèmics de les declaracions de Sala rau en el seu diagnòstic sobre els parlants. Segons ell, queden només un 30%, potser un 35% de catalanoparlants. L'escriptor compara aquesta situació amb l'agonia d'un familiar proper: «quan ets conscient que la teva llengua s'està morint passa una cosa semblant a quan és la teva mare qui agonitza». Aquesta tesi, discutible però fonamental per entendre el seu missatge, subratlla com el pati i el carrer ja no reflecteixen realment l'ús de la llengua.

Sala reivindica un estil d'escriptura honest que evita el consol terapèutic. Es defineix a si mateix com "un escriptor molt tradicionalista, molt carca" i situa la seva filiació en grans noms del passat català: Ruyra, Víctor Català, Pla, Rodoreda, Gaziel, Calders i Josep Carner. Per a ell, la literatura no és consol ni pietat superficial; busca evitar que l'ésser humà estigui sol davant de la realitat.

Un quart de segle criticant el model educatiu

La seva trajectòria comença amb Petita crònica d'un professor de secundària (2001), on ja denunciava l'abandó de les humanitats i els clàssics en la formació. Aquell diagnòstic, fet abans que informes posteriors certificessin el fracàs del model, continua sent vigent segons Sala. Mentre alguns sectors educatius ignoraven aquestes alertes, Escenaris serveix de nou recordatori: l'escola catalana ha continuat "cavalcant cap al no-res".

Amb 25 títols entre ficció i assaig publicats a través del seu propi projecte Trotalibros, Toni Sala manté una postura intransigent. Com ell mateix admet: «La literatura... és pietat». I en un país on la llengua sembla estar morint, aquesta pietat es converteix en l'únic recurs per no quedar sols.