El drama de l'hipocrisia: prevenció a classe, festa al carrer

Les associacions especialitzades en addiccions han llançat una crida contundent aquest dimarts als governs locals i al Govern d'Andorra. La por és gran quan s'escolten veus com les de Projecte Vida o l'ADJRA, que denuncien un doble estàndard: mentre es fan tallers de prevenció a les escoles, els carrers de totes les parròquies es converteixen en botellots oberts.

> "De poc serveix anar a les escoles a fer tallers de prevenció i explicar als joves els riscos si, a les festes populars, l'alcohol continua tenint tant protagonisme"

Aquesta frase del president Pep Castellón resumeix el malestar que s'ha expressat durant la Taula nacional de salut mental. La contradicció és evident: impulsen un pla contra la drogodependència però no actuen quan les celebracions es fan públiques.

Botellots i indiferència policial

La crítica se centra especialment en alguns comuns que, segons asseguren aquests sectors, toleren el consum al carrer amb una passivitat escandalosa. La responsable d'ADJRA, la psiquiatra Sandra Cano, no amaga la seva frustració:

> "Ens dessagnem, però per l'altra banda, no es fa res. No cal promocionar festes amb el reclam de l'alcohol"

La entitat ha demanat explícitament que se sancioni les comissions de festes i els ajuntaments que permeten aquest patró de consum descontrolat, acusant als agents de circulació d'una indiferència preocupant.

Dades alarmants en un context social canviant

Les xifres no miren per la banda dels optimistes. L'Observatori andorrà de drogodependències confirma que entre el 2011 i el 2024, el percentatge de bevedors moderats ha pujat fins a situar-se entre el 60% i el 70% dels adults, mentre que els no bevedors han disminuït. El consum és més elevat en homes, però la tendència creixent afecta tots.

El missatge clau per als responsables polítics és clar: cal canviar el model de festa promogut a Andorra. No es tracta de prohibir l'alcohol ni les celebracions, sinó d'aturar que sigui protagonista absolut en els carrers públics. La responsabilitat no recau només en la decisió individual del ciutadà, sinó en un entorn social i institucional que normalitza aquest excés.