Un cas paradoxal entre dues fronteres
La decisió oficial ha estat prendre's: els 21 pisos situats a l'Hospitalet-près-l'Andorre seran enderrocats. Aquesta resolució, que s'estima en una inversió de rehabilitació d'un total de 3,5 milions d'euros, ha sorgit després d'anys sense cap sol·licitant per a lloguer social.
La polèmica es centra entre el director general de l'OPH de l'Arieja, Thierry Tourtoulou, i l'alcalde local, Arnaud Diaz. El responsable públic sosté que els habitatges han perdut tota la seva atractivitat residencial: «Amb el pas del temps, aquests habitatges han esdevingut impossibles de llogar. Hem passat de 20 pisos ocupats fa trenta anys a una desocupació total». Segons les dades aportades per l'organisme públic, actualment no existeix cap demanda en aquesta zona muntanyenca.
Una paradoxa territorial greu
La situació contrasta dràsticament amb la realitat que viu Andorra, a només 11 quilòmetres de distància. Mentre el principat patint una crisi d'habitatge severa, on l'elevada oferta i els preus són problemes crítics, a pocs metres es planteja la demolició massiva.
L'alcalde Arnaud Diaz s'oposa fermament al pla perquè considera que eliminar el parc immobiliari agreujarà el declivi demogràfic del municipi. Per ell, conservar habitatges és una qüestió estratègica per a la supervivència d'una localitat de muntanya en un entorn amb condicions climàtiques exigents i altituds superiors als 1.450 metres.
L'OPH, en canvi, argumenta que mantenir edificis buits sense justificació social ni econòmica és inviable quan el cost de recuperació supera les possibilitats d'ús real del bé públic.