Més enllà de les flors, la comunitat encampedina reconstrueix l'ànima del poble

Fa gairebé dues dècades que una iniciativa nascuda a Encamp ha transformat no només els carrers i balcons de la parròquia, sinó també el sentiment de pertinença dels seus habitants. El passat 25 d'octubre es commemora el vintè aniversari del concurs d'embelliment floral, una eina que va evolucionar des d'un projecte municipal a un moviment ciutadà.

Dels primers passos al reconeixement internacional

La història de l'esdeveniment comença en el context institucional dels inicis del segle XXI. Després de la creació del departament d'Higiene i Medi Ambient el 2004, les autoritats locals van decidir mirar cap a fora per aprendre. La comissió de Finances, Higiene i Medi Ambient, presidida llavors per Jordi Torres Falcó, va impulsar un projecte inspirat en experiències dels països veïns.

La primera edició del 2007 ja reunia força participants: vint-i-un ciutadans de la parròquia d'Encamp i set més procedents del Pas de la Casa. Amb el pas del temps, l'esquema s'havia de modernitzar per garantir equitat entre tots els tipus d'espais verds.

> "El concurs d'embelliment floral, impulsat pel comú el 2007, s'ha consolidat com a eina per fomentar la participació dels veïns en la millora de l'entorn urbà", afirma Vanessa Carrascosa, directora d'Higiene, Medi Ambient i Agricultura al comú d'Encamp.

Una evolució constant del format i el jurat

Per adaptar-se a les necessitats creixents del barri, es van modificar tant les categories com la composició dels jutges. Inicialment hi havia tres grups de competència; avui en dia n'hi ha cinc per incloure des d'horts particulars fins a hotels i façanes públiques.

La independència judicial també va ser un pas clau: el 2017 es va decidir que la comissió municipal deixés de formar part del jurat. A partir d'aquell any, s'hi van incorporar representants externs com el responsable de parcs i jardins, un membre de la comissió comercial, una veu de la gent gran i tècnics convidats d'altres municipis.

Aquesta obertura va permetre reconèixer iniciatives fora del circuit competitiu tradicional. Un exemple destacat és l'establiment BP, que el 2017 va ser premiat per instal·lar jardineres amb geranis blancs i vermells a la seva gasolinera.

> "Que va incorporar jardineres de geranis blancs i vermells a les instal·lacions", explica Carrascosa sobre l'exemple BP, afegint que el reconeixement els animà a participar en edicions posteriors.

Un èxit de participació amb incentius locals

La dinàmica del concurs ha fluctuat al llarg dels anys, però la tendència general apunta cap a un creixement sostenit. El 2023 va ser l'any més reeixit fins ara, registrant-se una trentena de participants en les categories principals.

Per incentivar aquesta implicació continuada, el comú ha utilitzat estratègies econòmiques i simbòliques: la distribució de vals per comprar material de jardineria a comerços locals o l'atorgament de surfinies han estat claus per mantenir viva la passió pel verd.

De les quatre flors al sentiment de pertinença

Un moment històric va marcar el curs del projecte: el 2020, Encamp es convertia en la primera parròquia d'Andorra a integrar-se al moviment "Viles Florides". Aquesta fita internacional li va valer les quatre flors d'honor màximes.

Tanmateix, segons Carrascosa, l'autèntica victòria no resideix en els trofeus ni en el reconeixement extern, sinó en la consolidació del sentiment de pertinença dels veïns. Hi ha participants que han renunciat voluntàriament a recompenses econòmiques perquè consideren suficient contribuir millorar l'imatge i la qualitat de vida del poble.

> "Alguns participants han renunciat a les recompenses econòmiques en considerar que la satisfacció és contribuir a millorar la imatge del poble", subratlla Carrascosa.