El president del Col·legi de Metges d'Andorra lamenta la falta de consulta sobre el debat legislatiu

El president del Col·legi de Metges d'Andorra, Albert Dorca, ha expressat una profunda decepció després que l'entitat no fos consultada directament per al Govern durant el procés de modificació del Codi Penal. Segons va explicar en la seva última aparició pública a *Avui serà un bon dia* de Ràdio Nacional, els professionals sanitaris van prendre coneixement dels detalls d'aquesta reforma només mitjançant les notícies de premsa.

> «Demanar l'opinió dels metges hauria pogut aportar informació útil al debat i contribuir a prendre decisions més ben fonamentades», ha afirmat Dorca en una entrevista que va ressonar entre la comunitat mèdica local.

La tensió es concentra ara en el buit legal creat per aquesta nova normativa. La reforma, aprovada pel Govern sense l'aval previ dels facultatius, despenalitza l'avortament però no estableix clarament les condicions pràctiques ni els protocols d'emergència que necessiten els hospitals.

El risc vital de la mare com a factor decisiu

Dorca ha posat sobre la taula un escenari real i dolorós: una pacient en què la gestació agreuja el seu estat o determina directament el risc per a la seva vida. En casos d'eclàmpsia, sèpsia o hemorràgia uterina massiva, així com quan el fetus no és viable, interrompre l'embaràs es converteix en una mesura de salvació immediata.

> «Potser hauria sigut una bona oportunitat per deixar una certa claredat», ha apuntat el president del Col·legi. La incertesa actual obliga els metges a navegar entre la urgència vital i un marc legal ambigü que podria frenar accions necessàries en segons.

Urgències reals, no hipotètiques

Les situacions descrites pel doctor Dorca són freqüents al món mèdic internacional. En Andorra, com a qualsevol altra nació desenvolupada, les complicacions obstètriques poden derivar en la necessitat d'actuar ràpidament per preservar la vida de la dona.

La manca de definició legal sobre el marge d'actuació dels professionals genera un clima de precarietat. Davant d'una crisi mèdica aguda, cap facultatiu pot permetre's dubtar si té l'autoritat moral i jurídica per salvar una pacient quan cada segon compta.

La reacció de l'Associació de Dones d'Andorra (ADA) també ha estat notable després que el Govern aprovés la modificació del Codi Penal. Tot i les diferents perspectives ideològiques, tots els actors reconeixen que la salut de la dona és prioritat absoluta en aquests escenaris.

La comunitat sanitària d'Andorra demana ara transparència total abans que qualsevol altra acció legislativa o administrativa. La seguretat jurídica dels metges i la protecció immediata de les vides depenen, avui més que mai, de decisions clares.