Un estudi alarmant revela l'exposició precoç dels adolescents andorrans al contingut sexual
L'estudi més recent sobre infància, adolescència i benestar digital ha posat en evidència una realitat inquietant a Andorra: el consum de pornografia entre la joventut no és només habitual sinó que s'inicia molt aviat. Les dades recollides mostren que els adolescents accedeixen per primera vegada a aquest contingut als 11 i 12 anys, una edat que marca un punt de gir en el seu desenvolupament digital.
Les xifres parlen clarament sobre la magnitud del fenomen. El 38% dels nois consumeix habitualment pornografia, mentre que entre les noies aquesta proporció baixa al 12%. A més d'aquest consum freqüent, el 6,9% de l'alumnat ho fa totes les setmanes i fins a un de cada cinc presenta un ús considerat problemàtic. Antonio Real, director científic del treball, va defensar que en temes tan sensibles com la sexualitat cal prendre partit amb ciència i sentit.
El telèfon mòbil: una eina omnipresent des dels 10 anys
La dependència tecnològica ha tocat sostre a les escoles andorranes. L'edat mitjana en què els infants disposen del seu primer telèfon mòbil se situa als 10,5 anys, una dada molt similar a la recollida el 2022. Gairebé el 60% dels adolescents ja n'estan equipats al final de primera ensenyança.
L'augment més significatiu es produeix amb l'inici de segona ensenyança, on aquesta proporció puja fins al 87%. No obstant això, la normativa està canviant: només un terç dorm encara amb el mòbil a l'habitació en comparació amb el 56% fa quatre anys. A més, portar el dispositiu a classe és habitual per al 42% dels joves de segona ensenyança.
Xarxes socials i riscos digitals: una realitat preocupant
La presència digital és gairebé totalitzadora entre la joventut. Un 97% d'alumnes està registrat com a mínim en una plataforma xarxa, mentre que el 57% declara tenir més d'un perfil.
El risc de contacte amb desconeguts ha disminuït lleugerament respecte al 2022, però segueix sent present. Quatre de cada deu adolescents admeten acceptar persones estranyes online i un 15% es troba en persona després d'haver conegut algú a través d'internet.
L'enviament de missatges eròtics és reconegut per 5 adolescents sobre cada cent, mentre que la recepció arriba al 14% dels casos. Fernando Suárez, president del Consell General d'Enginyeria Informàtica i col·laborador en l'estudi amb la Universitat de Santiago de Compostel·la, va subratllar que "quan les institucions s'impliquen i es comprometen, el treball acostuma a donar els seus fruits".
Salut mental: un cost elevat del consum problemàtic
L'estudi també posa en evidència la relació directa entre l'excessiu ús de xarxes socials i la salut psicològica dels joves. Entre aquells amb un ús considerat problemàtic, gairebé el 40% presenta signes d'ansietat i depressió.
La situació és encara més greu en termes de risc vital: 2 adolescents sobre cada 10 tenen un risc suïcida alt. En canvi, entre els joves amb ús no considerat de risc, només el 6% manifesta una conducta autolesiva. Aquestes dades mostren com la satisfacció vital és lleugerament superior en aquells sense addicció digital.
Videojocs violents i l'impacte del gènere
Més de la meitat dels adolescents juga habitualment a videojocs, però amb una diferència abismal segons el sexe. Els nois dediquen el doble d'hores (9,24) que les noies (4,6). La dada més preocupant és que un quart dels menors consumeix títols classificats com a violència explícita, la qual cosa s'associa amb una prevalença elevada de comportaments agressius tant en l'assetjament escolar com en el ciberassetjament.
El paper clau de les famílies i institucions
La responsabilitat recau també sobre els adults. El 51% dels pares parla amb la seva filla o fill dels riscos d'internet, mentre que el 47% imposa límits horaris en l'ús del mòbil i xarxes socials.
> "Les famílies han de generar entorns de confiança amb els joves. Són el primer referent", va afirmar Antonio Real. Aquest estudi, realitzat sobre una mostra de 2.984 alumnes en 21 centres educatius del país, confirma que la intervenció institucional i familiar és vital per frenar l'augment de riscos digitals.