Els joves andorranos es mantenen allunyats del discurs extremista

La realitat sociològica al Principat dibuixa un escenari distintiu respecte als seus veïns. Mentre que a Espanya i França els col·lectius més joves mostren una atracció creixent cap a formacions polítiques radicals, aquí la tendència és contrària.

El Diari ha pogut constatar aquesta diferència contactant amb experts en sociologia, psicologia i representació juvenil. La conclusió és clara: encara que hi ha malestar per l'habitatge i les dificultats d'emancipació, aquests factors no generen una seducció evident cap al extremisme.

> "Les tendències polítiques radicalitzadores dels països veïns queden, per ara, lluny del Principat."

Un viratge a la dreta sense caure en l'extremisme

Joan Micó, sociòleg de AR+I, detalla que les últimes enquestes no mostren una majoria jove inclinada cap a opcions radicals. Sí es percep un progressiu desplaçament cap a posicions més conservadores o de dreta.

No obstant això, el professional alerta sobre la franja dels 30 als 44 anys com l'epicentre del malestar crític amb el sistema. Aquest sentiment s'atribueix directament al fet que les expectatives vitals no es completen i a la pèrdua de poder adquisitiu.

> "Criticar el sistema o defensar grans transformacions no indica extremisme"

Èrika da Costa, presidenta del Fòrum de la Joventut, subratlla que cal desvincular les demandes de reformes estructurals —com l'accés a una llar— d'una afinitat amb discursos polítics radicals.

> "Ser crític amb el sistema o defensar transformacions profundes no és un indicador d'extremisme"

D'altra banda, Jordi Royo, psicòleg expert en joves i participació en tallers sobre salut mental, afirma que no existeix un perfil únic predisposat al radicalisme. Tanmateix, reconeix circumstàncies de vulnerabilitat com l'autoestima baixa o la frustració per trobar el seu lloc social.

La desafecció política i les xarxes socials

Les dades recollides revelen que quatre joves sobre deu manifesten poc interès per la vida política. L'habitatge i els costos de viure figuren com a principals motius d'insatisfacció amb el funcionament democràtic.

L'enquesta de l'Observatori del juliol confirmava que un 70,2% dels enquestats està preocupat per la crisi habitacional. Més enllà de les condicions materials, la transformació digital juga un paper clau.

Joan Micó identifica que les xarxes socials afavoreixen la circulació massiva de missatges extrems. Èrika da Costa afegeix una matis important: els algoritmes amplifiquen continguts provocadors, però aquesta responsabilitat no recau exclusivament en les plataformes digitals.

> "A poc a poc, el jove pot interpretar qualsevol discrepància com un atac personal"

Jordi Royo adverteix que aquest entorn digital facilita l'agrupació amb persones de opinions similars, reforçant missatges polaritzants fins al punt d'estigmatitzar la diferència.

La particularitat andorrana: immigració i control social

Un factor diferenciador respecte a Europa és el tracte cap a la immigració. Tot i ser un dels estats amb més població estrangera, les enquestes no reflecteixen rebuig generalitzat.

Joan Micó atribueix aquesta actitud als vincles propers d'una societat petita:

> "Sent un país petit amb relació estreta amb la gent, no hi ha gran neguit amb la immigració"

El sistema de quotes també genera una sensació de control que atén els temors. No obstant això, el demogràf es confirma: l'envelliment local fa inevitable l'arribada continuada d'estranjeros.

La necessitat de coordinació institucional

Jordi Royo argumenta que la petita dimensió del país pot dificultar trobar un espai propi per als adolescents que no encaixen. Èrika da Costa lamenta l'absència de coordinació específica amb el Govern i considera insuficients els esforços institucionals actuals.

La presidenta del Fòrum demana reforçar el pensament crític i una participació democràtica real, més enllà dels espais simbòlics. Sense aquesta evolució, es corre el risc que la frustració social derivi cap a dinàmiques de conflicte personal o radicalització.