Els comuns d'Andordan s'estan adjudicant la recollida selectiva per als propers deu anys
L'alça demogràfica ha empès l'increment de la generació de residus, però ara hi intervenen dues variables noves que canvien el paisatge normatiu del país. Les administracions treballen en la definició clara dels conceptes de "gran productor" i "productor singular", termes clau per a la futura aplicació de taxes parroquials.
> *Malgrat que els comuns són els que tributen la taxa perquè són els qui fan la recollida, com que és el Govern qui assumeix la gestió final del residu per això treballen conjuntament totes les administracions en aquest marc normatiu.*
Sota l'empara del principi de "qui més contamina més paga", s'estan bastint un entramat legal que facilitarà bonificacions aquells qui facin esforços reals per reduir la generació de deixalles. No obstant això, definir aquests conceptes en una jurisdicció petita com Andorra presenta reptes específics.
La complexitat del "productor singular"
El criteri de "gran productor" pot ser complex d'aplicar per la mida territorial, mentre que el de "productor singular" és encara més complicat. Aquest segon concepte està normalment lligat a la superfície: si un titular genera un alt volum de residu proporcional al seu espai local, es considerarà productor singular i estarà afectat per les noves normes que obriran la porta a incrementar les taxes.
Col·laboració entre administracions
La gestió final del residu recau en el Govern, però l'execució de la recollida és responsabilitat dels comuns. Per aquesta raó, totes les institucions col·laboren per definir una normativa objectiva que eviti dubtes i asseguri una aplicació justa de les taxes parroquials.