Cremar les falsificacions
Fa més de quatre segles, l'autoritat eclesiàstica i el gremi tèxtil van decidir aplicar una mesura extrema per garantir la qualitat: cremar els draps produïts amb frau.
El 1604, el bisbe Andreu Capella va aprovar oficialment els estatuts de la Confraria de Paraires i Teixidors de les Valls d'Andorra. Aquest document regulava l'activitat tèxtil dels membres inscrits en l'entitat i establia normes estrictes de funcionament, incloent-hi càstigs severos per a qualsevol incompliment.
> "Si la tal llana no és ben filada, bona e rebedora, que y agués pedres ni sal humida o alguna altra frau o enginy... los sobreposats en sien coneixedors, e si ben vist los serà puguen cremar aquella en la plaça de les Caldes".
Aquesta cita dels estatuts reflectia clarament l'actitud del gremi: la qualitat era prioritat absoluta. Si algú produïa un teixit que no assolía els estàndards exigits i ho feia amb intenció fraudulenta, les autoritats podien actuar de manera contundent. La sanció preveia prohibir a l'autor de la falta exercir el seu ofici al país o cremar directament el producte.
La ubicació d'aquesta execució pública era ben concreta: la plaça de les Caldes, avui coneguda com Escaldes-Engordany. L'objectiu no només era eliminar un mercaderia defectuosa, sinó protegir la reputació del gremi sencer i evitar que es vengués "gat per llebre".
Així doncs, en aquella època, cremar una falsificació a l'aire lliure no era només un càstig econòmic, sinó també un avís públic sobre la importància de mantenir els estàndards artesanals i morals que definien la identitat dels teixidors andorrans.