Els llacs del Pirineu s'estan transformant sense que ho notem

Un estudi científic liderat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha desmuntat la idea tranquil·litzadora que el nombre estable d'espècies garanteix la salut dels ecosistemes. La realitat és molt més preocupant: mentre les llistes taxonòmiques semblen intactes, la vegetació aquàtica està experimentant un canvi dràstic en la seva composició química i ecològica.

Un llindar baix que accelera el col·lapse vegetal

La investigació, publicada a *Freshwater Biology* i basada en mostres recollides entre 1987 i 2023, revela un mecanisme de substitució silenciosa. Els científics han identificat un punt d'inflexió crític: quan l'alcalinitat supera els 150 microequivalents per litre. Aquest valor, considerat molt baix pels autors, actua com a detonant que transforma progressivament les comunitats de plantes.

> «Petits canvis en la química de l'aigua poden traduir-se en canvis importants en les comunitats de plantes aquàtiques»

Aquesta frase d'Esperança Gacia, investigadora del CEAB-CSIC, resumeix el nucli del problema: no cal una catàstrofe immediata per veure alterat un llac. Només cal que la química de l'aigua es desequilibri lleugerament.

Menys neu i pols sahariana canvien les regles del joc

Les causes d'aquest canvi són clarament antropogèniques, tot i passar-se per alt en el discurs públic habitual. La reducció de la cobertura de neu accelera l'alteració de les roques aigües amunt, alliberant minerals que arriben als estanys. A això s'uneixen aportacions atmosfèriques com la pols del Sàhara, rica en calci, magnesi i fòsfor.

Aquests elements canvien el pH i la conductivitat de l'aigua. Quan aquesta supera els 20 microsiemens per centímetre, les plantes adaptades a aigües pobres comencen a morir o ser substituïdes per altres més tolerants als nous nivells de nutrients.

Qui guanya, qui perd i el cas dels isoets

El resultat és un canvi d'equilibri ecològic visible. Espècies capaçs d'aprofitar el bicarbonat dissolt, com algunes del gènere Myriophyllum o *Potamogeton*, guanyen terreny a costa de les molses pròpies d'aigües àcides.

També retrocedeixen plantes dels gèneres *Ranunculus* i *Sparganium*. En canvi, els isoets, com l'endèmica *Isoetes creussensis*, han mantingut una cobertura estable en molts casos. No obstant això, la presència de peixos introduïts del gènere *Phoxinus* ha provocat alteracions locals que poden modificar completament aquest equilibri.

Andorra i el Parc Nacional no són immunes

Els estanys analitzats es distribueixen per zones clau com el Parc Nacional d'Aigüestortes, l'Alt Pirineu i la Cerdanya, incloent-hi territoris andorrans. Aquests espais, allunyats de les grans ciutats, actuen indicadors precís dels efectes globals.

La conclusió és dura però necessària: mantenir el nombre d'espècies no significa que l'ecosistema estigui sa. La substitució progressiva de les plantes dominants altera el funcionament ecològic, fent que aquests llacs siguin menys capaços de regular la temperatura o filtrar contaminants.

El projecte FLORAQUA, amb participació del CSIC, la Universitat de Barcelona i el CREAF, demana continuar els seguiments. La vulnerabilitat d'aquests ecosistemes és real i requereix una vigilància estricta davant un canvi climàtic que ja està escrivint nous capítols en les aigües del Pirineu.