Els cinemes d'Andorra enfronten un repte històric
La indústria cinematogràfica a Andorra viu una encrucillada sense precedents. Malgrat que tecnològicament s'hauria de trobar al capdavant, les sales es buiden mentre el públic migra massissament cap als serveis en línia i plataformes digitals.
> "Fa sis mesos que soc al país i encara no he anat al cinema. Em resulta més còmode veure sèries o pel·lícules a les plataformes, ja que allà hi són quasi totes," explica Mario, un resident de 24 anys.
Aquesta tendència no afecta només la joventut; també es reflecteix en el públic gran. Una dona setentenària confessa anar "un cop o dos l'any" i atribueix els seus pocs veïntes a les recomanacions de les seves filles via streaming.
> "La primera vegada que hi vaig anar va ser a la Seu, a veure Els deu manaments (1956), i com que no em va agradar, des d'aleshores el tema d'anar a les sales no m'entusiasma," recorda l'espectadora.
Un públic selectiu i famílies al centre del model
Robert Ruescas, director dels Cinemes Illa Carlemany, defensa que la gent continua estimant el cinema presencial, però ara ho fa amb criteris molt més exigents. El consumidor actual mesura cada film per justificar la despesa de l'entrada i exigeix una experiència total.
> "Jo detecto que a la gent sí que li agrada anar al cinema, però no a qualsevol preu... fa la sensació que la gent mesuri la durada d'un film per justificar el preu de l'entrada," assenyala Ruescas.
Aquesta selecció s'alinea amb patrons observats en parelles romàntiques com Desi i Alba, qui prefereixen pagar més si l'experiència sensorial és incomparable. No obstant això, el mercat ha canviat radicalment: els blockbusters ja no tenen una vida llarga a la cartellera.
> "Abans era molt més difícil esbrinar què passaria en una cinta. Ara, al tràiler ja hi surt tot perquè... si no, no atrau," lamenta Alba sobre l'impacte de les filtracions i els spoilers digitals.
La paradoxa del contingut infinit i la pandèmia
La combinació entre el preu de les entrades, la comoditat domèstica després de la pandèmia i una oferta de continguts massiva ha creat un model insostenible. Ruescas detalla que ara es llancen 12 estrenes destacades per setmana en lloc d'una o dues.
> "És una saturació de consum enorme i això fa que nosaltres, amb sis sales, no puguem encabir tot aquest producte," admet el responsable dels cinemes andorrans.
Aquesta sobreabundància genera confusió entre els usuaris. Tot i que les xifres d'espectadors s'han recuperat gairebé als nivells pre-pandèmia, la percepció del públic cap al setè art segueix estancada.
Estratègia de supervivència: educar i adaptar-se
Per revertir aquesta situació, els gestors dels cinemes d'Andorra han decidit reorientar el seu model. La aposta clau rau en una programació comercial centrada en famílies, ja que es considera un públic més fidel que l'infantil.
> "Aquí, a Andorra, el que ha quedat demostrat és que el target és familiar... i per tant, la fórmula ha de ser tenir una programació el més comercial possible," conclou Ruescas.
La solució passa per introduir cicles temàtics, apostar fort pel gènere d'anime —que guanya terreny— i evitar projectes experimentals que no troben audiència. L'objectiu final és educar les noves generacions des de petits per acostumar-les a la màgia presencial del cinema.