Els cementiris recorden els seus morts sense esperar el dia sant

Hi ha persones a Andorra que no necessiten esperar l'1 de novembre per visitar els seus éssers estimats. Per a algunes famílies, recordar aquells qui ja no hi són forma part de la rutina diària i dels petits gestos constants.

Aquest és el cas de L.L., una resident que aquest diumenge s'ha acostat al Cementiri Nou d'Andorra la Vella amb el seu fill per portar flors als seus pares. "Nosaltres no acostumem a venir aquest dia, perquè hi venim al llarg de l'any", explica.

La seva família prefereix visitar-los en diferents moments, tenir cura de la sepultura i netejar-la amb dedicació. "Ens agrada venir i cuidar-ho tot perquè els estimem", afegeix L.L., que ha decidit encendre una espelma per sumar-se també a la commemoració oficial.

Una reflexió sobre la mort des de la fe personal

La visita d'avui té un significat especial per a ella. A més dels ramats, l'habitual neteja i el manteniment del lloc han tingut una càrrega emocional addicional aquest capvespre.

L.L. comparteix que ha après a viure la mort d'una altra manera amb els anys. Fins i tot esmenta la pel·lícula 'Coco' com una de les referències que l'han ajudat a entendre millor aquesta celebració i la manera com altres cultures mantenen viu el record dels difunts.

La resident també comparteix la seva manera d'entendre la mort des de la fe. "Per a mi, ells són a l'altre costat, en una altra dimensió. Els sento molt vius", explica L.L., amb una convicció que li permet continuar sentint-los a prop i trobar sentit a les visites al cementiri.

Un homenatge que travessa distàncies gràcies a la tecnologia

Al darrere d'aquest acte també hi ha una història familiar complexa. L.L. i les seves cinc germanes són les sis filles de la parella que avui recorden.

Tres germanes viuen a Barcelona i les altres tres a Andorra. Durant la visita, L.L. ha volgut compartir el moment amb les germanes que són fora mitjançant una videotrucada, per ensenyar-los les flors i fer-les partícips de l'homenatge als seus pares.

La jornada ha deixat una imatge plena de color al cementiri, amb flors adornant les sepultures i la presència de visitants de diferents edats. Entre els passadissos, gestos com netejar una làpida o col·locar un ram han donat sentit a una tradició que continua passant de generació en generació.

El testimoni de L.L. deixa una reflexió important: potser no cal esperar un dia concret per recordar aquells que han format part de la nostra vida, ja que hi ha vincles que es continuen cuidant amb flors, visites i connexions digitals fins i tot a les persones que són lluny.