La llengua en retrocés per una actitud interna
La filòloga Maria Cucurull alerta d'un problema greu que afecta la societat andorrana: els propis parlants de català estan fent recular l'ús del idioma. Segons les últimes dades, gairebé el 81% dels qui parlen en català canvien al castellà quan se'ls dirigeixen amb aquesta llengua.
> "Quan vas a un restaurant i t'atén una persona llatinoamericana que tu assumeixes que només parla castellà i t'hi dirigeixes així, estàs contribuint a fer que el català reculi, no pas l'altra persona", afirma la presidenta de Cultura Activa.
Aquesta situació es descriu com una metàfora del cavall de Troia: l'amenaça ve des dins. Els ciutadans consideren habitual parlar en castellà per evitar malentesos o perquè creuen que és més útil professionalment, però aquesta actitud contradiu els objectius d'integració i cohesió social.
Un complex d'inferioritat i falta de referents
Cucurull atribueix aquest fenomen a un cert "complex d'inferioritat" amb el català, percebut per alguns com una llengua de segona. A més, la repressió franquista ha deixat cicatrius que encara influeixen en la visió del idioma i les plataformes digitals han reduït dràsticament l'oferta audiovisual local.
> "La majoria [de creadors de continguts en català] reconeixen que ho fan per convicció, perquè perden marques que no els contracten o els paguen menys", adverteix la filòloga.
Els adolescents consumeixen principalment continguts en castellà a través d'aplicacions de streaming i xarxes socials, deixant el català sense espai natural. Tot i l'esforç per crear nous referents, l'economia del idioma segueix sent una barrera insalvable.
La justícia com a model internacional
Malgrat els reptes domèstics, la situació al sistema judicial andorrà sembla més favorable. Recentment s'ha celebrat un acte amb la ministra Mònica Bonell i protagonistes de l'àmbit cultural i jurídic per destacar que el català gaudeix bona salut als tribunals locals.
La trobada va reunir figures com Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, i magistrats experts en les dificultats per normalitzar la llengua a determinats procediments. També es van analitzar recursos jurídics presentats a França i el debat sobre el dret de ser entès.
> "Ens agradaria que Andorra d'alguna manera fos una mica el referent del català a la justícia per a la resta del domini lingüístic", va destacar Maria Cucurull en l'esdeveniment.
Transmissió familiar i necessitat de política pública
Les xifres mostren que només el 56,7% dels progenitors parla català amb els fills. La filòloga puntualitza que aquesta dada no implica un ús exclusiu del idioma a casa, sinó una voluntat mitjana que sovint es tradueix en fets insuficients.
Cucurull està treballant la seva tesi doctoral sobre famílies bilingües i alerta de la diferència entre voler transmetre el idioma i fer-ho realment. La manca d'una política lingüística contundent deixa buits que calen tancar amb actuacions globals, no només mitjançant "taps" puntuals.
> "S'ha de ser militant. No és fàcil i no és la normalitat, tristament", conclou en una reflexió sobre el compromís quotidià necessari per preservar el idioma.