La Marratxa finalment arriba al seu destí
La plaça de la Germandat, coneguda popularment com "la rotonda", acull avui una nova peça escultòrica que ha estat esperant gairebé dos dècades per ser instal·lada. Ahir al matí, els operaris del Comú van procedir a clavar les vuit figures de l'obra titulada *La Marratxa*, dissenyada pel conegut escultor Sergi Mas.
> «Els balladors d'acer de Sergi Mas ja dansen a la rotonda de Fontaneda», es va anunciar en el comunicat oficial sobre la instal·lació realitzada ahir al matí.
Aquesta obra completa l'enjardinament del conjunt, que inclou també les plantacions fetes per Sant Julià de Lòria des d'un mes enrere. La intervenció preveu concloure en quinze dies, tot i que els tècnics estimen possible que el procés s'allargui fins a tres setmanes.
Un projecte guanyat fa anys però no executat
La història d'aquesta escultura arrenca al 2005. Aquell any, Sergi Mas va presentar un projecte per embellir la plaça davant del concurs convocat pel Comú. No obstant això, el premi fou atorgat a Àngel Calvente amb l'obra *Vincles*, que encara domina l'espai actualment.
La peça de Sergi Mas va quedar en un calaix durant anys fins que fa uns mesos algú va tenir la feliç ocurrència de recuperar-la. Primer, es va adaptar per al pont del Solà i ara finalment s'ha decidit instal·lar-la a la seva ubicació original prevista.
Detalls tècnics i adaptacions necessàries
*La Marratxa* presenta característiques úniques en el currículum de l'autor. Es tracta de la primera vegada que Sergi Mas treballa amb acer corten, un material diferent del que sol utilitzar per a les seves desenes d'obres distribuïdes pel país.
Les figures originals eren de mida natural, però s'han hagut d'ampliar considerablement per al nou entorn. Els balladors arriben ara als tres metres d'alçada, donant-li un caràcter molt més monumental que la versió inicial projectada el 2005.
> «Les dues rengleres de balladors reprodueixen de forma fidedigna el ball lauredià», ha explicat Roger Mas, fill i també escultor del creador original.
Roger Mas va introduir modificacions pràctiques com els orificis oberts a les faldilles dels personatges femenins i als jaquets masculins. Aquestes alteracions tenen una funció tècnica clara: reduir la resistència al vent per garantir l'estabilitat de l'estructura d'acer.
Simbolisme cultural i representació territorial
L'obra representa el ball tradicional conegut com a *ball lauredià*, que segons la interpretació habitual simbolitza el Pariatge. La composició inclou sis figures femenines, cadascuna representing una parròquia diferent d'Andorra.
Aquesta distribució s'emmarca en un protocol tradicional on les ballarines són reglamentàriament acompanyades pel comte de Foix i el bisbe d'Urgell. Tots dos personatges masculins porten barret de copa, completant la escena amb els seus atavells històrics.
La instal·lació marca un nou capítol en l'embelliment urbà del país, integrant una obra que havia estat oblidada durant gairebé dues dècades i donant-li finalment el seu espai públic definitiu.