Quan el turisme era una aventura familiar

Durant els anys seixanta, l'Europa vivia un creixement econòmic que posava al seu abast cada família un cotxe. Les vacances deixaven d'ésser un privilegi i la carretera es convertia en promesa de llibertat.

> "En Andorra, aquesta transformació arribava amb botigues, caravanes i taules plegables."

El país ofería una combinació difícil de superar: muntanya, natura, proximitat i compres a bon preu. Per a moltes famílies del sud de França o Catalunya era un destí proper suficient per arribar amb el vehicle familiar.

Els Seat 600, Renault 4L i Citroën 2CV pujaven carregats amb tot el necessari per instal·lar una petita llar provisional entre muntanyes. Hi havia qui venia una setmana i qui es quedava bona part de l'estiu. El pressupost s'havia d'aguantar i el camping permetia allargar les vacances.

L'allotjament a l'aire lliure va ser una de les portes d'entrada del turisme de masses al Principat. Les botigues i les caravanes, conegudes com a roulottes populars, oferien a les classes populars una alternativa assequible als hotels.

> "Es podia cuinar, compartir despeses i passar setmanes fora de casa sense haver de pagar una habitació totes les nits."

Aquest turisme tenia un ritme propi. Les famílies s'instal·laven, coneixien els veïns d'escletxa i convertien el camping en un petit poble d'estiu.

Noms emblemàtics de l'etapa

El Camping Valira, inaugurat el 1969 a Andorra la Vella, és un dels noms més recordats. La situació al costat del riu i la proximitat al centre permetien combinar l'estada amb passejades.

A Canillo, El Camping Janramon es va fer un lloc entre les famílies que buscaven tranquil·litat i muntanya. També el Camping Casal i el Camping Santa Cruz formen part d'una memòria turística repartida entre les parròquies.

En les portes del país, el Camping Frontera a la Farga de Muelas completava l'oferta. Tot i estar en territori espanyol, la proximitat amb la frontera el convertia en base per visitar Andorra.

La memòria d'un nen

> "Jo mateix vaig passar deu estius venint un mes a Andorra amb els meus pares i el meu germà. De quatre anys als catorze, nosaltres instal·làvem-nos a Escaldes, on ara hi ha el polideportiu."

Per al nen, era un territori de llibertat: buscar bolets, banyar-se al riu i jugar amb altres nens, sovint francesos. Cada dia oferia alguna cosa per descobrir.

> "Recordo la inacabable extensió del camping... O, almenys, a mi em semblava infinita. Als catorze anys me'n va deixar de semblar-lo. El terreny probablement era el mateix; qui havia canviat era jo."

Comerç i estalvis durant el franquisme

Les estadies també alimentaven l'economia local. Durant la dictadura, moltes famílies arribades d'Espanya trobaven al Principat productes difícils de conseguir a casa o amb preus més atractius.

Perfums francesos, mitjons de nailon, vaixella Duralex, aparells electrònics i tabac entraven en les llistes de la compra. El cotxe que havia pujat carregat d'ensenyals encara tenia espai per baixar amb els productes.

Aquests estius van ajudar a consolidar una combinació clau: natura, muntanya i comerç. Per a moltes famílies, el record segueix sent concret: una botiga al costat del riu, els pares asseguts fora i tot un dia per jugar.