Els diners públics per estudiar es redueixen significativament
El departament d'Estadística ha publicat aquest dilluns les xifres oficials del curs acadèmic 2025-2026, i el resultat és clar: la inversió pública en beques a Andorra s'ha encogut. L'import total destinat als ajuts a l'estudi durant aquesta campanya ha baixat un 15,6% respecte al període anterior, arribant fins a 1.983.133,63 euros, molt per sota dels gairebé 2,4 milions que es van destinar el curs passat.
Aquesta contracció no és només una qüestió de pressupost sinó també d'accessibilitat real a la formació. Si bé les sol·licituds han disminuït un 11,7%, fins al total de 2.417 peticions registrades (de les quals 1.973 van ser acceptades), el nombre de beneficiaris finals també ha patit una caiguda notable.
> "Durant el darrer curs es van atorgar 3.491 beques, un 15,2% menys que l'any anterior" – així resuma la dada clau les fonts oficials.
Una crisi silenciosa a l'ensenyament superior
La part més dolenta de la taula és el nivell universitari. Aquí els ajuts han caigut un 17,5%, passant de 1.082.468 euros al curs anterior a només 893.226,39 euros aquest any.
La demanda també ha retrocedit: es van presentar 437 sol·licituds per estudiar en grau o màster (un 8% menys que l'any passat), però la capacitat de resposta del sistema s'ha vist afectada. De les peticions presentades, només el 206 van ser acceptades mentre que 231 es van denegar.
El nombre total de beques per a estudis superiors ha baixat dràsticament: de 697 al curs anterior a només 566, una reducció del 18,8%. Tot i això, cal destacar que l'import mitjà per cada becari s'ha mantingut estable amb un lleuger augment d'un 1,6%, fins als 1.578,14 euros.
La majoria segueixen a la secundària
La distribució de les ajudes reflecteix una realitat educativa on el sistema no superior absorbeix la gran part dels recursos públics: l'81,9% de totes les sol·licituds corresponien a ensenyaments inferiors (ESO o batxillerat), mentre que només un 18,1% es destinaven al nivell universitari.
En aquest segment no superior, la xifra mitjana per beca concedida ha augmentat lleugerament fins als 372,62 euros, tot i que l'import mitjà per sol·licitud acceptada s'ha reduït un 1,8% fins als 616,81 euros. Això indica una certa tensió en la gestió de les peticions d'aquest nivell educatiu.
Un indicador que preocupa
Les estadístiques mostren també una tendència preocupant: el nombre de beneficiaris per cada mil escolars a Andorra ha baixat, passant dels 178,1 del curs anterior als actuals 158,7. Això significa que menys estudiants reben suport públic directament.
En termes macroeconòmics, els ajuts destinats al nivell no superior representen un pes molt baix respecte a l'economia nacional: només el 0,03% del PIB i el 0,17% de la despesa pressupostada total del Govern. Aquestes xifres revelen una prioritat fiscal que pot estar deixant en segon pla les necessitats educatives més urgents dels joves andorrans.
La publicació d'aquests dades per part del departament d'Estadística serveix de recordatori: la inversió pública en formació està retrocedint, i cal analitzar si aquesta decisió respon a una eficiència real o simplement a un ajust pressupostari que afecta directament el futur dels estudiants.