Els joves atrapats a les pantalles corren un perill real
Una nova investigació revela una connexió alarmant entre el consum excessiu de les xarxes socials i la salut mental dels adolescents. Dels menors que fan un ús problemàtic d'aquestes plataformes, els números són brutals: un 38,2% manifesta patir ansietat; un 26,4%, somatització de símptomes físics per l'estrès emocional; i un 39,1%, depressió. Però el punt més crític és que un 21,4% d'aquests adolescents presenta un alt risc de suïcidi.
> "Entrant en detall, dels menors que fan un ús problemàtic de les xarxes socials, un 38,2% manifesta patir ansietat; un 26,4% somatització; un 39,1% depressió, i un 21,4% alt risc de suïcidi."
El ciberassetjament com a factor clau del dolor emocional
No només el temps passat davant la pantalla és el problema; també és *com* s'utilitza aquesta tecnologia. Hi ha una relació directa entre les víctimes d'atacs digitals i els trastorns mentals greus. Entre aquells joves amb un risc elevat de suïcidi, un 24% han estat víctimes de ciberassetjament.
La situació es complica encara més quan el paper del menor canvia: un 8,9% d'aquests adolescents són tant cibervíctimes com agressors; un 8,6%, només agresors; i un 6,5%, no s'han vist involucrats en cap dinàmica de violència digital.
> "Entre les persones que tenen un risc de suïcidi elevat, un 24% han sigut víctimes de ciberassetjament; un 8,9% han sigut tant cibervíctimes com agressors; un 8,6% agressors i un 6,5% no s'han vist involucrats."
Aquest patró es repeteix en la depressió: un 46,8% dels casos de depressió estan vinculats a ser cibervíctima, mentre que el 28,6% són víctimes i agressors alhora.
Pel que fa específicament a l'ansietat provocada per les xarxes socials, els percentatges afecten a un 43,2%, seguit dels involucrats en dinàmiques mixtes (39,7%), mentre que només el 17,2% són agressors purs i un 11,5% no participa.
Una tendència positiva però insuficient davant la crisi mental
Malgrat l'escenari tan fosc per a molts adolescents, hi ha una llum tènue en les dades de violència. La prevalença general de victimització escolar ha baixat del 28,2% al 23,6%, i la cibervictimització s'ha reduït significativament, passant del 14,5% al 7%.
Aquesta disminució és bona notícia per a les famílies i els municipis d'Andorra que busquen un entorn més segur. Tanmateix, la caiguda en l'assetjament no ha estat suficient per aturar el creixement de la depressió i l'ansietat entre aquells joves que ja tenen una relació tòxica amb les pantalles.
> "Pel que fa a l'assetjament escolar i el ciberassetjament, la prevalença de victimització escolar ha passat del 28,2% al 23,6%, mentre que la cibervictimització s'ha reduït del 14,5% al 7%."
És crucial que les institucions i els educadors no confonguin menys assetjament amb millor salut mental. El repte real rau en com gestionar l'ús problemàtic de la tecnologia abans que es transformi en una amenaça vital per a la joventut del país.