El Tribunal Superior justifica que una causa oberta no impedeix treballar
Andorra. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha dictat avui una sentència clau en la matèria migratòria: el govern andorrà no pot denegar automàticament un permís d'immigració o de treball només perquè una persona estigui sota investigació penal. La decisió judicial anul·la les resolucions del Govern que havien rebutjat la sol·licitud a un home amb antecedents complexos.
L'afectat, que residia i treballava al país des de 1998, va demanar una autorització per treballar com a fronterer el passat desembre del 2025. La seva situació es complicà quan aparegueren dos motius: investigacions judicials iniciades recentment i condemnes anteriors.
> «L'Administració no pot justificar una denegació per motius de seguretat basant-se únicament en l'existència d'una investigació penal. Cal aportar indicis objectius que acreditin un risc real i actual.»
Així ho ha explicat el tribunal, qüestionant la pràctica administrativa fins ara seguida. La causa principal oberta a Andorra versava sobre presumptes delictes de estafa qualificada, apropiació privilegiada, administració deslleial, usurpació d'identitat i falsificació documental. Tot i que l'home havia estat detingut el 2024, no va ser processat ni se li van aplicar mesures cautelars.
Els antecedents penals ja eren cancel·lats
Un altre punt de fricció era una condemna dictada a Espanya el 2006 per un delicte d'abandó familiar. Durant l'expedient, la part afectada va presentar un certificat oficial que acreditava que els seus antecedents penals ja havien estat cancel·lats. El mateix Govern andorrà havia acceptat aquesta circumstància en fases prèvies del procediment.
A més de les qüestions legals, l'home al·legava la seva llarga vinculació amb el Principat i el fet de tenir una filla de 18 anys amb nacionalitat andorrana com a factors que feien innecessària la denegació del permís.
La resolució final reconeix el dret de l'interessat a obtenir l'autorització per treballar, establint un precedent important sobre els límits de les mesures de seguretat pública quan no hi ha proves concretes que demostrin una amenaça immediata.